¹ Còpia del text de la carta:
«El gran rei ^* Artaxerxes saluda els governadors de les cent vint-i-set províncies, des de l’Índia fins a Etiòpia, i tots els nostres súbdits lleials. ² Molts, quan són distingits per la generosa bondat dels seus benefactors, ^* es tornen massa ambiciosos. ³ I, no contents d’intentar fer mal als nostres súbdits, es mostren incapaços d’usar bé els honors rebuts, i encara gosen maquinar contra els seus benefactors. ⁴ Així esborren l’agraïment del cor de les persones i, envanits pels afalacs dels qui no tenen cap sentit d’allò que és bo, s’afiguren que evitaran el judici de Déu, que sempre ho veu tot i detesta el mal. ⁵ Sovint també, els qui exerceixen el poder confien la gestió dels afers als seus amics. ^* Aquests, amb les seves arts, els fan còmplices de sang innocent i acaben arrossegant-los a catàstrofes sense remei. ⁶ Amb els seus raonaments mentiders inspirats en la seva mala fe, capgiren i confonen la innegable bona fe dels governants. ⁷ Per a constatar-ho, no cal que acudim als relats antics que coneixem per tradició: per poc que examineu el que passa al costat vostre, us trobareu amb fets criminals consumats per individus indignes del poder que han rebut. ⁸ Ara, però, ens cal mirar endavant a fi de procurar a tothom un imperi tranquil i en pau, ⁹ introduint les reformes oportunes i jutjant amb tota ponderació els afers que se’ns presentin.
    ¹⁰ »Hi ha hagut el cas d’Aman, fill d’Amedata, un macedoni, un estranger, ^* doncs, sense una gota de sang persa i sense una engruna de la nostra generositat. Li havíem donat hospitalitat ¹¹ i s’havia beneficiat de la benevolència amb què tractem tothom, sigui quina sigui la seva nació. Fins i tot li vam atorgar el títol oficial de «pare», ^* i tothom s’havia de prosternar al seu davant com a segon personatge del nostre tron reial. ¹² Però, incapaç de frenar el seu orgull, va provar d’arrabassar-nos el poder i la vida. ¹³ Amb un seguit de maquinacions tortuoses ens va demanar l’extermini de Mardoqueu, l’home que ens havia salvat la vida ^* i constant benefactor, el d’Ester, la irreprotxable reina consort, i el de tota la seva nació. ¹⁴ Amb els seus estratagemes pretenia deixar-nos sense cap suport i traspassar l’hegemonia persa a les mans dels macedonis. ^{* 15} Nosaltres hem comprovat que els jueus, destinats a l’extermini per aquell gran criminal d’Aman, no són uns malfactors. Al contrari, es governen amb unes lleis justíssimes, ¹⁶ perquè són fills del Déu viu, altíssim i màxim, el Déu que des dels temps dels nostres avantpassats ha mantingut el nostre regne en un estat immillorable. ¹⁷ Per tant, fareu bé de no posar en pràctica el decret enviat per Aman, fill d’Amedata. ^{* 18} El seu autor i tota la seva família han estat penjats a l’entrada de Susa. El Déu que té sotmès tot l’univers li ha enviat ràpidament el càstig de què s’havia fet mereixedor.
    ¹⁹ »Publiqueu pertot arreu còpies d’aquesta carta que autoritza els jueus a regir-se lliurement per les seves pròpies lleis, ²⁰ i ajudeu-los a defensar-se dels qui els ataquin el dia que havia de ser el de la seva desgràcia, el dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar. ²¹ El Déu sobirà de l’univers ha canviat en diada d’alegria el dia destinat a l’extermini del llinatge escollit. ²² Vosaltres, doncs, celebreu també amb grans manifestacions aquest dia assenyalat, com una de les vostres grans solemnitats. ²³ Que des d’ara i en el temps a venir, aquest dia signifiqui la salvació per a tots vosaltres i per als perses de bona voluntat, i recordi als qui conspirin contra nosaltres que van de dret a la perdició! ²⁴ Qualsevol ciutat o província en general que no segueixi aquestes prescripcions serà passada a sang i foc, sense cap mirament. Estarà prohibit de transitar-hi, i fins les bèsties i els ocells en fugiran per sempre més.