¹ Aquell mateix dia, el rei Artaxerxes va donar a Ester tots els béns d’Aman, el calumniador. Ester va informar el rei que ella era parenta de Mardoqueu. El rei el va fer cridar, ² va agafar l’anell que havia pres a Aman i el donà a Mardoqueu. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l’administració de tot el patrimoni d’Aman.

Nou decret a favor dels jueus

    ³ Ester va parlar altra vegada al rei: es va tirar als seus peus tot demanant-li que impedís el mal promogut per Aman contra els jueus. ⁴ El rei li va estendre el ceptre d’or ^* perquè s’aixequés. Ella es posà dreta al costat del rei ⁵ i li digué:
—Si et sembla bé i jo gaudeixo del teu favor, mana que siguin revocades les cartes trameses per Aman ordenant l’extermini dels jueus que hi ha en el teu imperi. ⁶ Com podria jo contemplar la desgràcia del meu poble? De què em serviria salvar la vida ^* si el meu llinatge era exterminat?
    ⁷ El rei va respondre a Ester:
—Per complaure’t, he fet penjar a la forca Aman, que havia atemptat contra els jueus, i t’he regalat tot el seu patrimoni. Què més vols encara? ⁸ Un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres escriviu en nom meu el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell. ^*
    9 El dia vint-i-tres del mes primer, que és el de nissan, foren convocats els escribes i van escriure als jueus les ordres impartides als administradors i als governadors de les cent vint-i-set províncies, a cada una en la llengua del país, des de l’Índia fins a Etiòpia. ¹⁰ L’edicte era escrit en nom del rei i estava avalat amb el seu segell. Els missatgers s’encarregaren de dur les cartes a la seva destinació. ¹¹ El rei autoritzava els jueus de qualsevol ciutat a regir-se per les seves pròpies lleis, a defensar-se mútuament i a tractar els seus enemics i adversaris com volguessin ¹² durant un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar, ^* en tot l’imperi d’Artaxerxes.