1 En aquella època, llegint el llibre de Moisès davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu. 2 La raó era que aquests pobles no havien acollit els israelites amb menjar i aigua; a més, Moab havia llogat Balaam perquè els maleís, si bé el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció. 3 Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers.
Segona missió de Nehemies. Correcció d’abusos
4 «Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià, 5 havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.
6 »Mentre passava tot això, jo no era a Jerusalem, perquè l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, rei de Babilònia, havia tornat prop del rei. Però al cap d’algun temps, amb el permís del rei, 7 vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple. 8 Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l’estança tot el que pertanyia a Tobià. 9 Després vaig ordenar que purifiquessin les estances i vaig fer-hi dipositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l’encens.
10 »També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors. 11 Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions. 12 Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli. 13 Vaig encarregar l’administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l’encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys.
14 »Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte.
15 »En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament. 16 També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem. 17 Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir:
»—Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte? 18 Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.
19 »I vaig ordenar que, just abans del dissabte, quan l’ombra comencés a cobrir les portes de Jerusalem, tanquessin els batents i que no els tornessin a obrir fins passat el repòs sabàtic. A més, vaig apostar alguns dels meus homes a les portes a fi d’assegurar que no hi entrés cap càrrega en dia de dissabte. 20 Malgrat tot, fins a un parell de vegades els comerciants i venedors de tota classe de mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem. 21 Per això els vaig fer aquesta advertència:
»—Per què us instal·leu davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà!
»De llavors ençà, no van venir més en dissabte. 22 Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte.
»Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi!
23 »En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab; 24 la meitat dels seus fills parlaven la llengua d’Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà. 25 M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar:
26 »—¿No va ser per aquest motiu que va pecar Salomó, rei d’Israel? Entre la multitud de les nacions no hi ha hagut cap rei com ell; era estimat de Déu, i Déu l’havia fet rei de tot Israel. Doncs, fins i tot a ell van arrossegar al pecat les dones estrangeres. 27 Que no se senti a dir de vosaltres que cometeu aquesta greu falta i obreu pèrfidament contra el nostre Déu casant-vos amb dones estrangeres.
28 »Perquè fins i tot un dels fills de Joiadà, fill del gran sacerdot Eliaixib, era gendre de Sanbal·lat, l’horonita. Per això el vaig fer marxar del meu costat.
29 »Déu meu, no oblidis com han profanat el sacerdoci i com han violat la teva aliança amb els sacerdots i els levites.
30 »Així, doncs, vaig purificar el poble de tot el que era estranger. Vaig restablir els serveis dels sacerdots i dels levites, cadascú en la tasca que tenia. 31 També vaig restablir les ofrenes periòdiques de llenya i les ofrenes de les primícies.
»Déu meu, recorda’t de mi i tracta’m amb bondat.»