6
1 Convidat a la taula d’un senyor,
pensa davant de qui et trobes;
2 refrena la teva gana,
ni que siguis de molta vida;
3 no et deleixis pels seus bons menjars,
que et podrien comprometre.
7
4 No t’impacientis per ser ric,
deixa de capficar-t’hi.
5 Mires la riquesa, i ja no hi és:
sap fer-se sortir ales,
vola com una àguila cel enllà.
8
6 No mengis a la taula de l’avar,
no et deleixis pels seus bons menjars,
7 que són com un cabell a la gola.
«Menja i beu», et diu,
però no t’ho diu de cor.
8 Vomitaràs el mos que t’has empassat,
hauràs malgastat les teves bones paraules.
9
9 No miris de fer-te escoltar pel neci:
trobarà nècies les teves paraules.
10
10 No canviïs les fites antigues
ni et fiquis als terrenys dels orfes:
11 tenen un poderós defensor,
que contra tu defensarà la seva causa.
11
12 Obre el cor a la correcció,
para l’orella al que diu la gent amb seny.
12
13 No estalviïs a un noi la correcció,
perquè, si li pegues, no morirà;
14 si li dones bastonades,
li salvaràs la vida.
13
15 Fill meu, si el teu cor es fa savi,
també el meu cor se n’alegra;
16 tot jo ho celebraré
quan parlaràs honradament.
14
17 No tinguis enveja dels pecadors,
ans venera el Senyor tot el dia;
18 perquè certament hi ha un després,
i la teva esperança no serà decebuda.
15
19 Tu, fill meu, escolta i posa seny,
procura d’encaminar el teu cor.
20 No vagis amb els qui beuen vi
ni amb els qui s’afarten de carn:
21 tant els bevedors com els farts s’arruïnen;
no fan més que dormir i es vestiran de parracs.
16
22 Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat.
No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella.
23 Adquireix la veritat i no te’n desfacis,
no abandonis la saviesa, la instrucció i la intel·ligència.
24 El pare del just s’omplirà de goig;
qui té un fill assenyat se n’alegrarà.
25 Que el pare i la mare s’alegrin de tu,
que s’ompli de goig la qui et va infantar.
17
26 Confia en mi, fill meu,
mira de bon grat el meu exemple,
27 perquè la prostituta és un clot profund,
i un pou estret la casada;
28 es posen a l’aguait, com fan els bandolers,
i arrepleguen els homes infidels.
18
29 De qui són els ais? De qui els uis?
De qui les baralles? De qui els gemecs?
A qui van a parar les garrotades?
Qui té la mirada enterbolida?
30 El qui s’engormandeix amb la beguda,
que no para de fer el tastavins.
31 No miris el vi quan vermelleja,
quan fa l’ullet dintre la copa.
Tan suau com és quan entra,
32 i acaba mossegant com una serp,
picant com l’escurçó.
33 Els teus ulls veuran quimeres
i no et sortiran més que incoherències.
34 Et sentiràs com bressolat en alta mar,
com si et gronxessis en el pal major.
35 «M’han pegat, però no em fa mal!
M’han estovat, però no me’n sento!
Quan m’acabaré de desvetllar?
Encara tornaré a demanar vi!»