¹ El meu alè s’esgota,
els meus dies s’acaben,
tinc un peu a la tomba. ^*
    2 Els burletes m’envolten,
el seu menyspreu em treu la son. ^*
    3 Accepta, Senyor, de ser el meu garant. ^*
Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu? ^*
    4 Tu, que els has tancat l’enteniment,
no deixaràs pas que triomfin.
    ⁵ ¿Ets com el qui convida els amics
mentre els propis fills han de menjar amb els ulls?

Soc la riota de tothom

    ⁶ M’has convertit en la riota de la gent, ^*
en la claveguera de les seves injúries.
    ⁷ La pena apaga els meus ulls,
no soc més que l’ombra de mi mateix.
    ⁸ Els homes respectables n’estan tots sorpresos,
la gent d’ordre em retreu de ser un impiu. ^*
    9 Però el qui és just manté la seva ruta,
el qui té les mans netes augmenta el coratge. ^*
    10 Veniu, doncs, veniu tots vosaltres!
No trobo ningú que sigui savi!
    ¹¹ Els meus dies van passant, ^*
els meus plans i esperances s’esvaeixen.
    ¹² ¿Preteneu que la nit sigui dia? ^*
¿Voleu fer creure que la llum s’acosta,
quan de fet arriba la tenebra?
    ¹³ Espero viure al país dels morts, ^*
estendre el meu jaç a la fosca.
    ¹⁴ Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!»
I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
    ¹⁵ On és, doncs, la meva esperança?
Qui en pot veure una espurna?
    ¹⁶ Ella baixa amb mi al país dels morts,
caiem plegats a la pols.