Pròleg

    ¹ Missatge revelat a Abdies.
Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom.
Hem sentit aquest missatge del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Sortim, sortim a combatre contra Edom!»

Pecat i càstig d’Edom ^*

    ² Diu el Senyor:
«Jo et faré el més petit dels pobles,
el més menyspreable de tots.
    ³ La teva altivesa t’ha enganyat,
perquè vius a les escletxes de la roca,
al cim dels turons, ^*
i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”
    ⁴ Ni que t’enlairessis com l’àguila
i fessis el niu a les estrelles,
d’allà te’n faré caure.
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁵ Si de nit t’arriben lladres,
si ve gent que t’espolia,
com podries quedar tranquil?
¿No és cert que et saquejaran al seu gust?
Si t’arriben uns veremadors,
només en deixaran uns gotims!
    ⁶ Com han escorcollat el país d’Esaú ^*
i regirat els seus tresors!
    ⁷ Tots els aliats
t’han expulsat del teu país.
Els teus millors amics t’han traït i dominat; ^*
ells, que compartien el teu pa, ^*
t’han parat trampes sota els peus.
I tu encara no tens seny!
    ⁸ »¿No és cert que aquell dia ^*
exterminaré d’Edom tots els seus savis,
i no hi haurà més seny a la muntanya d’Esaú? ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁹ Els teus valents, Teman, ^* s’esglaiaran,
i així seran aniquilats tots els homes de la muntanya d’Esaú,
per culpa de la mortaldat:
    ¹⁰ per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà,
quedaràs avergonyit i eliminat per sempre. ^*
    11 »El dia que t’estaves davant de Jerusalem,
el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit,
que uns estranys entraven per les seves portes
i se la repartien a sorts, ^*
tu també vas fer com ells.
    ¹² Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà,
aquell dia funest!
No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà
el dia que els veies perduts;
no havies de parlar-ne amb insolència
el dia de l’opressió;
    ¹³ no havies d’entrar a la ciutat del meu poble
el dia de la seva desgràcia;
no t’havies de complaure en els seus mals
el dia del seu desastre;
no havies d’apoderar-te de les seves riqueses
el dia de la seva calamitat;
    ¹⁴ no t’havies de plantar a les cruïlles
per matar els seus fugitius,
ni havies de lliurar els qui s’escapaven
el dia de l’opressió.
    ¹⁵ És a prop el dia del Senyor,
dia d’amenaça contra totes les nacions.
Et faran a tu tal com tu has fet.
Amb la mateixa paga et pagaran.
    ¹⁶ »Tal com vosaltres, poble meu, heu begut la copa ^*
a la meva muntanya santa,
així mateix la beuran sense parar totes les nacions:
els pobles la beuran i la buidaran,
serà com si mai no haguessin existit! ^*

Restauració d’Israel

    ¹⁷ »Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta, que serà santa, ^*
i els del casal de Jacob posseiran
els qui els posseïen.
    ¹⁸ El casal de Jacob serà un foc,
i el de Josep, una flama, ^*
però el d’Esaú serà com la palla:
l’encendran i el consumiran.
Del casal d’Esaú no en quedarà res.
Ho he dit jo, el Senyor.
    ¹⁹ Els de Judà que viuen al Nègueb
ocuparan la muntanya d’Esaú,
i els de la Xefelà, el país dels filisteus;
també ocuparan els camps d’Efraïm
i els camps de Samaria.
I els de Benjamí ocuparan Galaad.
    ²⁰ Els antics deportats, aquesta munió d’israelites,
s’establiran a Canaan fins a Sarepta,
i els antics deportats de Jerusalem que són a Sefarad ^*
ocuparan les ciutats del Nègueb.
    ²¹ Pujaran victoriosos a la muntanya de Sió
i governaran la muntanya d’Esaú.
I la reialesa serà del Senyor!» ^*