La fi del poble infidel al Senyor
1 Quan Efraïm parlava, tremolava tothom,
era important entre les tribus d’Israel
però ara ha mort, culpable d’adorar Baal.
2 Ara els d’Efraïm continuen pecant:
amb la seva plata i les seves arts
s’han fet ídols de fosa,
que no són més que obra d’artesans.
D’ells es pot dir:
«Els qui ofereixen sacrificis són homes,
però fan petons a vedells.»
3 Per això seran com la boira del matí,
com la rosada que aviat desapareix,
com la palla escampada pel vent,
com el fum que surt pel forat.
4 Diu el Senyor:
«Jo, el Senyor, soc el vostre Déu des que éreu a Egipte.
No coneixes cap Déu fora de mi,
no hi ha cap salvador sinó jo.
5 Jo et vaig conèixer al desert,
en una terra resseca.
6 »Així que els vaig alimentar, van saciar-se;
però, un cop satisfets,
van enorgullir-se i m’oblidaren.
7 Per això jo m’he tornat per a ells com un lleó,
com un lleopard estic a l’aguait vora el camí.
8 Els ataco com una ossa a qui han robat la cria,
els destrosso el pit que tanca el cor,
els devoro com una lleona allà mateix.
Els animals ferotges els destrossaran.
9 »Això t’ha perdut, Israel.
T’has girat contra mi, que era la teva ajuda.
10 On és ara el teu rei,
el qui t’havia de salvar a tu i les teves poblacions?
On són els teus jutges, a qui vas dir:
“Doneu-me un rei i una cort”?
11 Jo mateix, a contracor, et vaig donar un rei,
i ara, indignat, te l’he pres.
12 »Tinc lligades les culpes dels d’Efraïm,
els seus pecats són ben guardats.
13 Quan venen els dolors de part,
ell és com un fill insensat
que, arribada l’hora,
no vol sortir de les entranyes de la mare.
14 ¿I jo els hauré de rescatar del país dels morts?
¿Hauré d’alliberar-los de la mort?
Oh mort, on són els teus desastres?
On tens el fibló, país dels morts?
Els meus ulls es tanquen a la pietat.
15 I encara que Efraïm florís entre els seus germans,
vindrà un vent xardorós,
un vent del Senyor que pujarà del desert:
assecarà les deus i eixugarà les fonts;
l’enemic pillarà els tresors,
tots els objectes preciosos.