David afavoreix el fill de Jonatan


    1 Un dia David va preguntar:
—Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan.

    2 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar:
—Ets tu Sibà?
Ell respongué:
—Per a servir-te.

    3 El rei li va demanar:
—Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu.
Sibà va respondre al rei:
—Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus.

    4 El rei preguntà:
—On és?
Sibà li respongué:
—És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.

    5 Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. 6 Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar:
—Mefibóixet!
Ell va respondre:
—Aquí tens el teu servent.

    7 David li va dir:
—No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi.

    8 Mefibóixet es va prosternar i digué:
—Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo?

    9 Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar:
—Dono al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seva família.
10 Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi.
Sibà tenia quinze fills i vint mossos.
11 Va dir al rei:
—El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mani. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meva taula de la manera que escau a un fill de rei.

    12 Mefibóixet tenia un fill petit que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà estaven al servei de Mefibóixet. 13 Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.