Guarició d’un paralític
(Mc 2,1-12; Lc 5,17-26)

    ¹ Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. ^{* 2} Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:
—Coratge, fill, et són perdonats els pecats. ^*
    3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» ^*
    4 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:
—Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? ⁵ Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? ⁶ Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
—Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ^*
    7 Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. ⁸ La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà
(Mc 2,13-17; Lc 5,27-32)

    ⁹ Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, ^* i li digué:
—Segueix-me. ^*
Ell s’aixecà i el va seguir.
    ¹⁰ Més tard, mentre era a taula a casa seva, ^* van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. ^{* 11} Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
    ¹² Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. ¹³ Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. ^* No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni
(Mc 2,18-22; Lc 5,33-39)

    ¹⁴ Els deixebles de Joan ^* van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, ^* i els teus deixebles no dejunen?
    ¹⁵ Jesús els contestà:
—¿Poden estar tristos els convidats a noces ^* mentre l’espòs és amb ells? ^* Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, ^* i llavors sí que dejunaran.
    ¹⁶ »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: ^* el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. ¹⁷ Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, ^* el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi. ^*

Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida
(Mc 5,21-43; Lc 8,40-56)

    ¹⁸ Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:
—La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà ^* i viurà.
    ¹⁹ Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
    ²⁰ Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, ^{* 21} perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» ^{* 22} Jesús es girà i, en veure-la, digué:
—Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. ^*
I la dona quedà curada ^* des d’aquell moment.
    ²³ Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, ^{* 24} va dir:
—Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. ^*
Però ells es burlaven de Jesús. ²⁵ Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. ^{* 26} I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió. ^*

Guarició de dos cecs ^*

    ²⁷ Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs ^* el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres! ^*
    28 Quan va arribar a casa, ^* els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor. ^*
    29 Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe. ^*
    30 I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga. ^*
    31 Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió. ^*

Guarició d’un mut endimoniat ^*

    ³² Quan ells se n’anaven, ^* van portar a Jesús un mut endimoniat. ³³ Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:
—No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
    ³⁴ Però els fariseus deien:
—Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. ^*

Jesús es compadeix de les multituds ^*

    ³⁵ Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. ^*
    36 En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. ^{* 37} Llavors diu als seus deixebles:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. ³⁸ Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. ^*