Guarició d’un leprós
(; )
1 Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. 2 Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia:
—Senyor, si vols, em pots purificar.
3 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
—Ho vull, queda pur.
A l’instant quedà pur de la lepra. 4 Jesús li digué:
—Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Guarició del criat d’un centurió
(; )
5 Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:
6 —Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
7 Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo.
8 El centurió li respon:
—Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9 Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
10 Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11 I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, 12 mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
13 Després Jesús digué al centurió:
—Ves-te’n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.
Guarició de la sogra de Pere i d’altres malalts
(; )
14 Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. 15 Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.
16 Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties.
Seguir Jesús
()
18 Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. 19 Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué:
—Mestre, et seguiré arreu on vagis.
20 Jesús li respon:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
21 Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
22 Jesús li respon:
—Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.
La tempesta calmada
(; )
23 Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. 24 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. 25 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
—Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!
26 Ell els diu:
—Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien:
—Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
Guarició de dos endimoniats a Gàdara
(; )
28 Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. 29 Els endimoniats es posaren a cridar:
—Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?
30 Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. 31 Els dimonis suplicaven a Jesús:
—Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs.
32 Ell els digué:
—Aneu-hi.
Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. 33 Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. 34 Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.