Història dels reis de Judà (10-36)

Cisma de Jeroboam
(1Re 12,1-19)

    ¹ Roboam va anar a Siquem, ^* on s’havien aplegat tots els d’Israel ^* per proclamar-lo rei. ² Jeroboam, fill de Nebat, que era a Egipte, on havia fugit del rei Salomó, ^* ho va saber i tornà d’aquell país. ³ El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
    ⁴ —El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
    ⁵ Ell els respongué:
—Torneu d’aquí a tres dies.
El poble se’n va anar.
    ⁶ Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
—Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?
    ⁷ Ells li contestaren:
—Si et portes bé amb aquest poble, si els complaus i els respons amb paraules amables, ells et serviran d’ara endavant.
    ⁸ Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat. ⁹ Els digué:
—I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: “Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare”?
    ¹⁰ Els joves que s’havien criat amb ell li respongueren:
—Al poble que t’ha dit: “El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el”, li has de contestar així: “El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. ¹¹ Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins.”
    ¹² El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. ¹³ El rei els respongué amb duresa. Roboam no va fer cas del consell dels ancians, ¹⁴ sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
—Encara us imposaré un jou pesant, encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins.
    ¹⁵ El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complís la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. ^{* 16} Tots els d’Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre:
—Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa’t dels teus!
I tots els d’Israel del nord se’n tornaren a casa. ¹⁷ Però Roboam continuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà. ¹⁸ El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics, però els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. ¹⁹ I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de David fins al dia d’avui.