1 Llavors Salomó va dir:
—Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. 2 Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
Exhortació de Salomó al poble
()
3 Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. 4 Salomó digué:
—Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que li havia dit: 5 “Des del dia que vaig fer sortir del país d’Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom; i no vaig escollir ningú perquè fos sobirà del meu poble Israel. 6 Només vaig escollir Jerusalem perquè portés el meu nom, i David perquè regís Israel, el meu poble.” 7 David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel. 8 Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; 9 però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.” 10 El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel; 11 i en aquest temple he posat l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els israelites.
Pregària de Salomó
()
12 Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel, va alçar les mans. 13 Era dalt d’una estrada de bronze que feia cinc colzades de llarg, cinc d’ample i tres d’alt; l’havia feta construir i l’havia col·locada al mig de l’atri. Allà s’agenollà davant tota l’assemblea d’Israel i, amb les mans esteses cap al cel, 14 va pregar així:
—Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. 15 Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui. 16 Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la meva Llei, tal com tu has fet.” 17 Així, doncs, Senyor, Déu d’Israel, que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent David!
18 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir amb els homes a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït. 19 Però tu, Senyor, Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d’aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t’adreça. 20 Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, tal com tu has dit, portarà el teu nom, i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc. 21 Escolta la pregària del teu servent i d’Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
22 »Si un home és acusat d’haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple, 23 tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Castiga el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l’innocent tractant-lo d’acord amb la seva innocència.
24 »Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i suplica al teu davant en aquest temple, 25 tu escolta’l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que li vas donar a ell i als seus pares.
26 »Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l’has afligit, 27 tu escolta’l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d’Israel, ensenya’ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble.
28 »Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s’apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetgés les ciutats dels país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia, 29 llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facin estenent les mans vers aquest temple, penedits en la desgràcia i l’aflicció, 30 tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i dona a cadascú el que mereixin les seves obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor dels homes. 31 Així et respectaran i seguiran els teus camins mentre visquin a la terra que vas donar als nostres pares.
32 »Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teva anomenada, per la teva mà forta i el teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, 33 tu escolta’l des del cel, des del lloc on tens el tron, i concedeix-li tot allò que ell t’hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
34 »Quan el teu poble surti a combatre contra l’enemic, cap on tu li hauràs indicat, si et prega de cara a aquesta ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, 35 tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
36 »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se’ls emporten captius en un país de lluny o de prop, 37 si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables; 38 si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l’ànima en aquell país on els hauran portat, i preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom, 39 llavors tu, des del cel, des del lloc on tens el tron, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. Perdona el teu poble, que havia pecat contra tu.
40 »Ara, Déu meu, et prego que tinguis els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc.
41 »I ara, Senyor-Déu,
ves a ocupar el lloc on has de residir,
tu i l’arca del teu poder;
que els teus sacerdots es vesteixin de festa
i els teus fidels gaudeixin de felicitat.
42 No rebutgis, Senyor-Déu, el rei que has consagrat.
Recorda’t dels favors promesos a David, el teu servent.