Pròleg (1-2)
Presentació de Job
1 Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal. 2 Tenia set fills i tres filles. 3 Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient.
4 Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells. 5 Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.
Primera prova
6 Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.
7 El Senyor li preguntà:
—I tu, d’on vens?
Ell respongué:
—De fer voltes per la terra i recórrer-la.
8 El Senyor li va dir:
—¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.
9 L’Acusador va contestar:
—¿És que Job reverencia Déu de franc? 10 ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. 11 Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara!
12 Llavors el Senyor digué a l’Acusador:
—Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis.
I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor.
13 Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, 14 es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia:
—Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, 15 ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
16 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
—Ha caigut foc del cel sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
17 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
—Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
18 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
—Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran 19 quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra 21 i digué:
—Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!
22 Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.