El diluvi (6-9)   
                                                                
                    Les causes del diluvi
                                                                
    1  Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles,
                                                                2  alguns dels fills de Déu,    en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler.
                                                                
    3  El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal.    No viuran més de cent vint anys.»   
                                                                
    4  En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra,    perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.
                                                                
    5  Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal,
                                                                6  s’entristí i es penedí d’haver-los creat.
                                                                7  I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.»   
                                                                
    8  Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.
                                                                
                    Noè construeix l’arca
                                                                
    9  Aquesta és la història de Noè.    Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu.   
                                                                10  Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet.   
                                                                
    11  La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències.
                                                                12  Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit.
                                                                
    13  Llavors Déu va dir a Noè:  
—He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.
                                                                14  Tu fes-te una arca de fusta de xiprer    amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora.
                                                                15  Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada.   
                                                                16  Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats.   
                                                                17  Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà.
                                                                18  Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança.    Entra a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores;
                                                                19  fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu.
                                                                20  Vindrà cap a tu una parella de cada espècie d’ocells, d’animals i de bestioles que s’arrosseguen per terra, perquè sobrevisquin.
                                                                21  Procura’t menjar de tota mena i fes-ne provisió, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells.
                                                                
    22  Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.