(78)
Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat
1 Salm. Del recull d’Assaf.
Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat,
profanen el teu sant temple
i fan de Jerusalem una ruïna.
2 Llencen els cossos dels teus servents
perquè se’ls mengin els ocellots del cel,
tiren a les bèsties ferotges de la terra
els cadàvers dels teus fidels.
3 Als voltants de Jerusalem
corre com aigua la sang,
i ningú no enterra els morts.
4 Ens hem tornat l’escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
5 Fins quan, Senyor, estaràs irritat
i el teu zel cremarà com el foc?
6 Aboca el teu rigor
damunt les nacions que no et coneixen,
damunt els reialmes que no invoquen el teu nom,
7 perquè han devorat els de Jacob,
han devastat el seu territori.
8 No recordis les nostres culpes antigues,
no tardis a obrar amb misericòrdia,
que estem del tot desemparats.
9 Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre,
per l’honor del teu nom;
allibera’ns i perdona’ns els pecats
per amor del teu nom.
10 Per què han de dir els altres pobles:
«On és el seu Déu?»
Que sàpiguen les nacions, davant nostre,
que fas justícia a la sang dels teus servents!
11 Que arribi fins a tu el plany dels captius;
amb el teu braç poderós
preserva els condemnats a la mort.
12 Torna als nostres veïns set vegades
l’ultratge que t’han fet, Senyor.
13 I nosaltres, poble teu, ramat que pastures,
et donarem gràcies per sempre més;
proclamarem les teves lloances
a cada generació.