(74)


Et lloem, Déu nostre, et lloem


    1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d’Assaf. Càntic.

    2 Et lloem, Déu nostre, et lloem;
el teu nom és a prop nostre,
i tothom conta els teus prodigis.

    3 «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud
quan jo mateix ho decideixi.

    4 Encara que trontolli la terra amb tots els qui l’habiten,
jo mantindré ferms els seus pilars.» Pausa

    5 Ara dic als insolents: «No us insolenteu!»
Dic als injustos: «No us enorgulliu!

    6 No alceu tan alt el vostre front
ni parleu amb un posat tan arrogant.»

    7 Perquè la grandesa no ve
ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;

    8 ve de Déu, l’únic que judica,
que abaixa l’un i exalta l’altre.

    9 El Senyor té una copa a la mà,
plena d’un vi fort, adobat amb espècies;
l’aboca i el fa beure fins a l’última gota
a tots els injustos de la terra.

    10 Jo ho proclamaré per sempre més,
cantaré al Déu de Jacob:

    11 «Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust;
el just, en canvi, alçarà el seu front.»