(42)
                                                                
                    Fes-me justícia, Déu meu   
                                                                
    1  Fes-me justícia,    Déu meu,  
defensa la meva causa contra una gent que no estima;  
allibera’m de l’home pervers i traïdor.
                                                                
    2  Déu meu, ets el meu baluard.     
Per què em rebutges?     
Per què he d’anar de dol pertot arreu,  
oprimit per l’enemic?    
                                                                
    3  Envia’m la teva llum i la teva veritat;  
que elles em guiïn,  
que em duguin a la muntanya santa,  
al lloc on resideixes.   
                                                                
    4  I m’acostaré a l’altar de Déu,  
a Déu, que és la meva alegria.  
Jo et lloaré amb la cítara,  
oh Déu, Déu meu.  
                                                                
    5  Per què aquesta tristor, ànima meva?  
Per què aquest torbament?  
Espera en Déu.  
Jo el tornaré a lloar,  
salvador meu i Déu meu.