(11)
Creix la infàmia entre els homes
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David.
2 Salva’ns, Senyor, que no es troba gent bona;
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
3 Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys,
fruit de llavis mentiders i d’un cor fals.
4 Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders
i la llengua que parla amb altivesa.
5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts,
els nostres llavis ens defensen:
quin senyor ens pot manar?»
6 Diu el Senyor:
«Veient l’opressió dels desvalguts
i el gemec dels pobres,
ara mateix m’aixecaré,
salvaré els qui són menyspreats.»
7 Les promeses del Senyor són de bona llei;
són plata sense escòries, refinada set vegades.
8 Tu, Senyor, les mantindràs,
i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre.
9 Els injustos ronden pertot arreu,
mentre creix la infàmia entre els homes.