Càstig del temple i de la ciutat
1 Aleshores em va cridar amb tota la força:
—Arriben els qui han de castigar la ciutat! Cada un empunya l’arma d’extermini.
2 Llavors vaig veure que venien sis homes pel camí de la porta superior que mira al nord, empunyant cada un l’arma destructora. Enmig d’ells hi havia un home vestit de lli, amb els estris d’escrivent a la cintura. Van entrar i es posaren al costat de l’altar de bronze. 3 La presència gloriosa del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura. 4 El Senyor li digué:
—Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i marca una creu al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d’ella.
5 Després vaig sentir que deia als altres:
—Travesseu la ciutat darrere d’ell i mateu. No us mireu ningú amb compassió, no tingueu pietat: 6 vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant.
Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
7 I els digué encara:
—Profaneu el santuari i ompliu els seus atris de cadàvers. I després sortiu!
Ells sortiren a matar per la ciutat.
8 Mentre ells mataven, jo, que m’havia quedat sol, em vaig prosternar amb el front a terra tot clamant:
—Ai, Senyor Déu! ¿Vols exterminar tota la resta d’Israel, abocant sobre Jerusalem la teva indignació?
9 Ell em va respondre:
—La culpa del poble d’Israel i de Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s’ha omplert de perversió. Ells diuen: “El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res.” 10 Doncs jo tampoc no els miraré amb compassió ni tindré pietat. Els faré pagar la seva conducta.
11 En aquell moment, l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura, va donar comptes, dient:
—He fet el que m’has manat.