El rei just que vindrà

    ¹ «Ai dels pastors ^* que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. ² Això diu el Senyor, Déu d’Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. ³ Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. ^* Allà seran fecundes i es multiplicaran. ^{* 4} Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà. No en faltarà cap a la crida. ^* Ho dic jo, el Senyor.
    ⁵ »Venen dies que faré néixer
un rebrot just al llinatge de David.
Regnarà com a rei assenyat
i defensarà en el país
el dret i la justícia. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁶ En el seu temps, Judà serà salvat
i Israel viurà segur.
I li donaran aquest nom:
“El Senyor és la nostra salvació.” ^*
    7 »Venen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: “Juro per la vida del Senyor, que va treure els israelites del país d’Egipte”, ⁸ sinó: “Juro per la vida del Senyor que ha tret i ha fet tornar la descendència del poble d’Israel del país del nord i de tots els països on els havia escampat, ^* perquè habitin en el seu territori.” ^* Ho dic jo, el Senyor.»

Contra els falsos profetes (23,9-40) ^*

Un país ple de dolenteria

    ⁹ Als profetes.
El cor se’m trenca dins el pit,
tots els meus ossos s’estremeixen.
Estic com embriagat,
com un home ple de vi,
per causa del Senyor
i de les seves santes paraules.
    ¹⁰ El país és ple d’adúlters
i, amb tantes malediccions, està de dol: ^*
s’han assecat les pastures de l’estepa. ^*
Ells només corren per fer el mal,
només són valents per a defensar causes injustes.
    ¹¹ «Els profetes ^* i els sacerdots són uns profanadors, ^*
fins en el meu temple hi trobo dolenteria.
Ho dic jo, el Senyor.
    ¹² Per això es tornarà relliscós el seu camí
i, perseguits en la fosca, cauran: ^*
jo els enviaré desastres
l’any que passaré comptes amb ells.
Ho dic jo, el Senyor.»

Uns profetes malvats

    ¹³ «En els profetes de Samaria
hi trobava nicieses:
profetitzaven en nom de Baal ^*
i esgarriaven Israel, el meu poble.
    ¹⁴ Però en els profetes de Jerusalem
hi trobo coses que esgarrifen: ^*
cometen adulteri ^* i viuen en la mentida,
i encoratgen els malvats
perquè ningú no es converteixi
de la seva dolenteria. ^*
Per a mi tots plegats
són com els de Sodoma,
igual que els habitants de Gomorra. ^*
    15 Això diu el Senyor de l’univers contra els profetes:
Els faré mastegar absenta
i els faré beure aigua emmetzinada, ^*
perquè la indignitat dels profetes de Jerusalem
ha profanat tot el país.»

Uns profetes impostors

    ¹⁶ «Això diu el Senyor de l’univers:
No escolteu els profetes
que us prediquen sense fonament,
que propaguen visions imaginàries
sense que el Senyor els hagi parlat. ^*
    17 No paren de dir als qui em menyspreen:
“Tot anirà bé. Ho ha dit el Senyor.” ^*
I els més obstinats diuen:
“No us passarà cap desastre.” ^*
    18 Com si haguessin assistit al consell del Senyor! ^*
Com si l’haguessin vist i sentit!
Com si haguessin escoltat la seva paraula!
    ¹⁹ Però finalment esclata la tempesta del Senyor, el seu enuig es desferma;
s’arremolina un huracà,
es retorça sobre el cap dels malvats.
    ²⁰ L’enuig del Senyor no es farà enrere,
fins que haurà complert els seus designis:
a la fi dels temps
els comprendreu del tot. ^*
    21 Jo no he enviat aquells profetes,
però ells corren;
jo no els he parlat,
però ells profetitzen. ^*
    22 Si haguessin assistit al meu consell, ^*
anunciarien al poble la meva paraula:
el farien tornar del mal camí
i de les seves males accions.» ^*

Uns profetes mentiders

    ²³ «¿Soc un Déu que hi veu només de prop? ^*
Soc un Déu que hi veu també de lluny!
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁴ Ja pot buscar l’home amagatalls,
que jo l’hi trobaré. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
¿No sabeu que jo omplo el cel i la terra? ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁵ »He sentit allò que diuen els profetes, com menteixen quan diuen, com si profetitzessin en nom meu: “He tingut un somni! He tingut un somni!” ²⁶ Fins quan? És que aquests profetes pretenen d’anunciar la mentida i dir tan sols allò que els passa pel cap? ²⁷ Amb els somnis que es conten els uns als altres, ¿es proposen que el meu poble oblidi el meu nom, com els seus pares l’oblidaren i es fiaren de Baal? ²⁸ El profeta que tingui un somni, que expliqui el seu somni. Però si algú rep la meva paraula, que la transmeti fidelment. ^*
»Què té a veure la palla amb el gra?
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁹ La meva paraula és com el foc,
com un mall que esmicola la roca.
Ho dic jo, el Senyor.
    ³⁰ »Estic contra els profetes que usurpen les meves paraules i se les passen l’un a l’altre. ^* Ho dic jo, el Senyor. ³¹ Estic contra els profetes que tenen una llengua enganyadora a l’hora d’engegar oracles. Ho dic jo, el Senyor. ³² Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.» ^*

La paraula del Déu viu

    ³³ «Quan un profeta o un sacerdot, o algú del poble, et pregunti: “Quin presagi del Senyor ens portes?”, digues-los: El presagi sou vosaltres mateixos, que sou per a mi una càrrega, ^* i jo me la trauré del damunt. Ho dic jo, el Senyor. ³⁴ Si un profeta o un sacerdot, o algú del poble, diu: “Presagi del Senyor”, li’n demanaré comptes, a ell i a la seva família. ³⁵ Més aviat heu de dir-vos l’un a l’altre: “Què ha respost el Senyor? Què ha dit el Senyor?” ³⁶ Però no parleu més de “presagi del Senyor”, perquè aquesta paraula es convertirà en una càrrega per a qui la pronuncia, ja que ha capgirat la paraula del Déu viu, ^* el Senyor de l’univers, el nostre Déu.
    ³⁷ »Als profetes, digueu-los: “Què t’ha respost el Senyor? Què t’ha dit el Senyor?”, ³⁸ perquè, si parleu dels meus presagis, això us diu el Senyor: “Ja que vosaltres continueu parlant de presagis del Senyor, quan jo us havia dit que no en parléssiu més, ³⁹ estic disposat a prendre-us ^* com si fóssiu una càrrega i a llançar-vos lluny de mi, ^* tant a vosaltres com aquesta ciutat que jo us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares. ⁴⁰ Caurà damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serà mai oblidat.”» ^*