El primer amor

    ¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ² —Ves, proclama per tot Jerusalem:
“Això diu el Senyor:
Recordo l’amor que em tenies de jove, ^*
com m’estimaves al temps de les noces.
Em seguies pel desert,
per terres que ningú no sembra. ^*
    3 Israel era consagrat a mi, el Senyor,
com el primer fruit de la collita.
Si algú gosava menjar-ne, m’ofenia,
i els desastres li queien al damunt.
Ho dic jo, el Senyor.”

La culpa d’Israel

    ⁴ Escolteu la paraula del Senyor, casal de Jacob,
vosaltres, totes les tribus d’Israel.
    ⁵ Això diu el Senyor:
«Quina culpa van trobar en mi els vostres pares
perquè s’allunyessin del meu costat?
Se n’anaren darrere d’ídols que no són res,
i ells també es van tornar no res. ^*
    6 Ells no es digueren:
“On és el Senyor
que ens va treure d’Egipte
i ens va portar pel desert,
per terres de clots i d’estepes,
per terres de set i de mort,
per terres on no passa mai ningú
i que cap home no ha poblat?”
    ⁷ Jo us havia dut a un país ufanós,
on poguéssiu menjar els fruits millors.
Però, així que hi entràreu, vau profanar la meva terra,
vau fer abominable la meva heretat. ^*
    8 »Els sacerdots no pregunten: “On és el Senyor?”
Ells, que havien de respondre en nom meu, no em coneixen.
Els qui pasturen el poble m’han estat infidels.
Els profetes han profetitzat en nom de Baal:
tots van darrere de déus que no valen per a res. ^*
    9 Per això, jo, el Senyor, us acuso davant de tothom,
i acuso també els vostres fills i els fills dels vostres fills. ^*
    10 Aneu fins a les costes de Quitim ^* i observeu,
recorreu les estepes de Quedar ^* i mireu bé.
Veureu com no hi ha passat mai res de semblant:
    ¹¹ cap nació no canvia els seus déus.
I tanmateix no en són, de déus! ^*
Però el meu poble m’ha canviat a mi, que soc la seva glòria, ^*
per déus que no valen per a res! ^*
    12 »Esglaia-te’n, cel,
esgarrifa’t i tremola!
Ho dic jo, el Senyor.
    ¹³ El meu poble ha comès un doble mal:
m’ha abandonat a mi,
font d’aigua viva, ^*
i s’ha excavat cisternes,
cisternes esquerdades,
que no retenen l’aigua.»

L’abandó del Senyor

    ¹⁴ «Israel no era pas un captiu
ni havia nascut esclau. ^*
Com és, doncs, que se’l reparteixen per botí?
    ¹⁵ S’han llançat contra ell rugint com lleons:
converteixen el país en un desert,
i les ciutats, en ruïnes deshabitades. ^*
    16 I encara vindrà la gent de Memfis i de Dafne ^*
i et raparan el cap. ^*
    17 ¿No és cert que tot això et passarà
perquè has abandonat el Senyor, el teu Déu,
quan ell et guiava pel bon camí?
    ¹⁸ I ara, què hi busques, per la ruta d’Egipte?
Beure l’aigua del Nil?
Què hi busques, per la ruta d’Assíria?
Beure l’aigua de l’Eufrates? ^*
    19 En el pecat trobaràs el càstig,
t’escarmentarà la teva pròpia deserció.
Mira i aprèn com és amarg i dolorós
abandonar el Senyor, el teu Déu,
i deixar de respectar-lo. ^*
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.

El Senyor denuncia el seu poble

    ²⁰ »Ja fa temps que vas trencar els lligams
i et vas llevar el jou: ^*
vas dir que no volies ser la meva esclava.
Però ara t’ajeus com una prostituta
als turons elevats
i sota els arbres frondosos. ^*
    21 Jo t’havia plantat amb ceps triats, ^*
eres una plantada segura.
Com és que has canviat
i ara treus brotada borda? ^*
    22 Ni que et rentis amb sabó ^*
i malgastis el lleixiu,
veig gravada al meu davant la teva culpa.
Ho dic jo, el Senyor Déu.
    ²³ »Com goses dir que no estàs tacada,
que no has anat darrere els Baals?
Recorda com et comportaves a la Vall, ^*
reconeix el que has fet.
Com una camelleta desbocada, que fa i desfà camins!
    ²⁴ Com la zebra avesada al desert, ^*
que en temps de zel ensuma el vent!
Qui li pot deturar la passió?
Els qui la busquen no s’han de cansar:
sempre la troben a punt.
    ²⁵ Estalvia als teus peus d’anar descalços,
i a la teva gorja de passar tanta set!
Però tu no en fas cas i contestes:
“M’agraden els estrangers
i vull anar al seu darrere.” ^*
    26 El lladre s’avergonyeix quan el sorprenen:
així s’hauria d’avergonyir la gent d’Israel
amb els seus reis i governants,
els seus sacerdots i profetes.
    ²⁷ Han dit a un tronc: “Ets el meu pare”,
i a una pedra: “Tu ens has infantat.” ^*
M’han donat l’esquena i no la cara.
Però, quan els arriben els desastres,
exclamen: “Vine a salvar-nos!”
    ²⁸ Què se n’ha fet, dels déus que havíeu fabricat?
Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre!
Els teus déus, Judà,
són tants com les teves ciutats.
    ²⁹ »Per què pledegeu contra mi,
si sou vosaltres que m’heu estat infidels?
Ho dic jo, el Senyor.
    ³⁰ Què n’he tret, de castigar la vostra gent,
si no accepten la correcció? ^*
La vostra espasa elimina els profetes
com un lleó que destrossa. ^*
    31 »Vosaltres, gent que m’escolteu, fixeu-vos en la paraula del Senyor. ^*
¿És que per a Israel vaig ser una mena de desert,
una terra tenebrosa?
Per què el meu poble diu que vol anar a la seva,
que no vindrà més amb mi?
    ³² ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies,
o la núvia el vestit de noces?
Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi
des de fa temps i més temps.
    ³³ »Com encertes el camí
a la recerca dels teus amors!
Per això també els camins del mal
els tens ben coneguts.
    ³⁴ Les vores del teu vestit són tacades
de la sang de gent pobra ^* i innocent,
que no havies pas trobat foradant una paret ^*
ni cometent cap altre delicte.
    ³⁵ I encara dius que ets innocent
i que l’enuig del Senyor s’apartarà de tu!
Per això mateix et castigaré,
perquè dius que no ets culpable. ^*
    36 »Com és que tens tanta pressa ^*
per a canviar els pactes fets?
Fracassaràs amb Egipte
com vas fracassar amb Assíria.
    ³⁷ També d’allà en tornaràs
posant-te les mans al cap. ^*
Déu ha rebutjat aquells en qui confiaves,
i no et podran alliberar.»