Retorn a Sió ^*

    ¹ Que s’alegrin el desert i la terra eixuta,
que l’estepa exulti i floreixi!
    ² Que s’ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d’alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l’esplendor del Carmel i de Saron. ^*
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu. ^*
    3 Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants. ^*
    4 Digueu als qui defalleixen:
«Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu, ^*
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar.»
    ⁵ Llavors es desclouran els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s’obriran. ^*
    6 Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l’aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l’estepa.
    ⁷ La terra ardent és ara un estany,
el país de la set és ple de fonts d’aigua.
En el clos on jeien els xacals,
ara hi creixen canyes i joncs. ^*
    8 Allà obriran una ruta anomenada «Via Santa», ^*
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà, ^*
ni els menys espavilats no s’hi perdran.
    ⁹ No s’hi veurà cap lleó
ni s’hi atansaran les bèsties ferotges:
no n’hi trobaran cap.
Serà el camí dels qui el Senyor haurà rescatat.
    ¹⁰ Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d’una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l’alegria,
fugiran els planys i la tristesa. ^*