Amenaça i ajut inesperat per a Jerusalem
1 Ai Ariel, Ariel,
ciutat que David assetjà!
Que passi un any rere l’altre
i rodi el cicle de les festes:
2 jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,
i tot seran planys i plors.
Tu seràs per a mi
com l’ariel de l’altar, on es consumeixen les víctimes.
3 Plantaré al teu voltant el campament,
t’encerclaré amb estacades
i alçaré contra tu terraplens.
4 Abatuda, parlaràs des del fons de la terra.
La teva paraula, esmorteïda, sortirà de la pols.
La teva veu semblarà la d’un esperit,
la teva paraula sonarà com un murmuri.
5 Els estrangers seran com grans de pols,
t’inundaran els tirans com un núvol de pallús.
Però tot d’una, d’improvís,
6 intervindrà el Senyor de l’univers
amb una tronada eixordadora i terrible,
amb un vent tempestuós
i amb les flames d’un foc devorador.
7 La munió de pobles que atacaven Ariel,
els qui la combatien,
l’envoltaven d’estacades i estrenyien el setge,
s’esvaniran com un somni.
8 A la munió de pobles que combatia contra la muntanya de Sió,
els passarà com quan un afamat somia que menja
i es desperta sense res a la boca,
o com quan l’assedegat somia que beu
i es desperta extenuat, amb la gola eixuta.
Hipocresia i encegament
9 Esteu desorientats i atordits,
teniu els ulls entelats, no veieu res.
Aneu com embriacs, però no de vi,
us entrebanqueu sense haver begut.
10 És que el Senyor us ha fet caure
en un son profund;
us ha clos els ulls
a vosaltres, els profetes;
us ha cobert la cara amb un vel
a vosaltres, els vidents.
11 Per a vosaltres, les visions profètiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix això», respon: «No ho puc llegir perquè està segellat.» 12 I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.»
13 El Senyor diu:
«Aquest poble se m’acosta de paraula,
m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
La veneració que em tenen
és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
14 Per això continuaré meravellant-lo
amb fets prodigiosos i sorprenents:
fracassarà la saviesa dels seus savis,
la intel·ligència dels més intel·ligents s’eclipsarà.»
15 Ai dels qui volen amagar
els seus projectes al Senyor!
Tot ho tramen en l’obscuritat
i pensen: «Ningú no ens veu ni sap què fem.»
16 Aneu ben errats!
Voleu igualar l’argila i el terrisser?
Com si una obra pogués dir del qui l’ha feta:
«No m’ha fet pas.»
Com si el càntir pogués dir del terrisser:
«No hi entén gens.»
La gran renovació
17 D’aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
18 Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
19 Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s’alegraran del Sant d’Israel.
20 Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
21 els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa els innocents.
22 Pel que fa al casal de Jacob,
això diu el Senyor,
que va rescatar Abraham:
«Des d’ara els de Jacob ja no s’hauran d’avergonyir,
no els pujaran els colors a la cara.
23 Quan els seus descendents veuran el que he fet entre ells,
reconeixeran que jo soc sant,
que jo soc el Sant de Jacob,
temeran el Déu d’Israel.
24 Els qui van perduts sabran comprendre,
els qui remuguen aprendran la lliçó.»