Manassès, rei de Judà ^*
(2Cr 33,1-10.18-20)

    ¹ Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys ^* a Jerusalem. La seva mare es deia Hefsibah. ² Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. ³ Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparèixer. ^* Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, ^* tal com havia fet Acab, ^* rei d’Israel. Adorava tot l’estol dels astres ^* i els donava culte. ⁴ Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Faré que Jerusalem porti el meu nom.» ⁵ Així, doncs, va dedicar altars a tot l’estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. ^{* 6} Va cremar en sacrifici el seu fill, ^* practicava els encanteris i la màgia, i va cridar nigromants i endevins. ^* No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament. ⁷ L’ídol que havia fet per al bosquet sagrat, el va instal·lar al temple, tot i que el Senyor havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel. ⁸ Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel vagin errants lluny d’aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.» ⁹ Ells, però, no van fer cas d’aquelles paraules. Manassès els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites.
    ¹⁰ Llavors el Senyor va dir per boca dels seus servents els profetes:
    ¹¹ —Ja que Manassès, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions i s’ha portat pitjor que no ho havien fet abans d’ell els amorreus, ^* i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judà, ¹² això us anuncio jo, el Senyor, Déu d’Israel: “Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït. ^{* 13} Amidaré Jerusalem amb la mateixa corda de Samaria i del llinatge d’Acab: l’esbandiré com qui esbandeix un plat, del dret i del revés. ¹⁴ Abandonaré la resta ^* de la meva heretat i posaré Jerusalem en mans de tots els seus enemics, que l’espoliaran i la saquejaran, ¹⁵ perquè m’han ofès amb el seu mal comportament i no han parat d’irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d’Egipte fins al dia d’avui.”
    ¹⁶ Manassès va vessar tanta sang innocent, ^* que tot Jerusalem n’anava ple d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament.
    ¹⁷ La resta de la història de Manassès, tot el que va fer, els pecats que va cometre, tot consta en la Crònica dels reis de Judà. ¹⁸ Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d’Uzà. ^* El va succeir el seu fill Amon.

Amon, rei de Judà
(2Cr 33,21-25)

    ¹⁹ Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys ^* a Jerusalem. La seva mare es deia Meixul·lèmet i era filla d’Harús, de Jotbà. ²⁰ Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. ²¹ Va seguir en tot el mal camí del seu pare, donava culte als ídols repugnants que el seu pare havia adorat, i es prosternava davant d’ells. ²² Va abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, en comptes de seguir el seu camí.
    ²³ Els oficials d’Amon van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau. ²⁴ Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies. ^*
    25 La resta de la història d’Amon consta en la Crònica dels reis de Judà. ²⁶ El van enterrar en el seu sepulcre, al jardí d’Uzà. ^* El va succeir el seu fill Josies.