Salm de David
()
1 Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor. 2 Va dir:
«El Senyor és la meva roca,
la muralla que m’allibera;
3 el meu Déu és el penyal on m’emparo,
l’escut i la força que em salva,
el meu refugi i el meu baluard,
el salvador que m’allibera dels tirans.
4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
5 »M’envoltaven les onades de la mort,
sentia l’esglai dels torrents de Belial.
6 M’envoltaven les onades de la mort,
tenia davant meu els seus paranys.
7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor,
vaig clamar al meu Déu;
des del seu palau, ell va escoltar el meu clam,
parà l’orella al meu crit de socors.
8 »Llavors la terra s’estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments del cel,
trontollaren quan ell es va indignar.
9 El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases ardents.
10 Esberlà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada;
11 volava amb un querubí per carrossa
i aparegué sobre les ales de l’huracà,
12 envoltat d’un pavelló de fosca,
d’un gran aiguat i espessa nuvolada.
13 El seu esclat encenia brases roents.
14 El Senyor, des del cel, feu esclatar la tronada,
l’Altíssim feu retrunyir la seva veu,
15 disparant les seves fletxes dispersava els enemics,
se’n desfeu llançant els seus llamps.
16 Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
quan ressonà el reny del Senyor,
el bufec terrible del seu respir.
17 »Des de dalt allargà la mà i m’agafà,
i em tragué fora de les aigües abismals;
18 em salvà d’enemics poderosos,
d’adversaris més forts que no pas jo.
19 Un mal dia es plantaren davant meu,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
20 em feu sortir a camp obert,
em salvà perquè m’estimava.
21 »El Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè tinc netes les mans,
22 perquè segueixo els seus camins,
mai no he pecat allunyant-me del meu Déu.
23 Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no m’aparto dels seus decrets;
24 em porto amb ell honradament
i em guardo net de tota culpa.
25 Així el Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són netes.
26 »Senyor, amb qui és fidel ets fidel,
honrat, amb els honrats,
27 i ets sincer amb els sincers,
però, amb els astuts, ets sagaç.
28 Salves el poble humiliat
i poses els ulls en els altius per abaixar-los.
29 »Tu, Senyor, ets la meva llàntia;
el Senyor m’il·lumina la nit.
30 Fiant-me de tu, escometo els enemics,
fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.
31 Els camins de Déu són justos,
la paraula del Senyor és de bona llei;
és escut de tothom qui s’hi empara.
32 »Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
33 Déu és per a mi un baluard inexpugnable
i m’ha mostrat el camí just;
34 em dona peus lleugers com els dels cérvols
i em manté invencible dalt dels cims.
35 M’ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tensar la ballesta.
36 »Em salves amb el teu escut,
em fa gran el teu favor.
37 Eixamples els camins sota els meus peus,
i els meus passos no flaquegen;
38 persegueixo els enemics fins a desfer-los,
no torno sense haver-los abatut;
39 els fereixo i, abatuts, ja no es refan,
han caigut sota els meus peus.
40 »M’has cenyit de valentia per al combat,
doblegues sota meu els adversaris,
41 fas fugir del meu davant els enemics;
i jo anorreo els qui em detesten.
42 Criden auxili, i no hi acudeix ningú;
clamen al Senyor, i no els respon;
43 els desfaig com la pols de la terra,
els trepitjo com el fang dels carrers.
44 »M’alliberes dels avalots del meu poble
i em mantens com a sobirà d’altres nacions.
Un poble que no coneixia es posa al meu servei.
45 Els estrangers, així que em senten,
se’m sotmeten i m’obeeixen;
46 desesmats i engrillonats,
s’acosten fent tentines.
47 »Viu el Senyor: beneït sigui el meu penyal!
Que Déu sigui enaltit, penyal que em salva,
48 Déu que em permet de fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.
49 Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics,
em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi;
em salves dels homes violents.
50 Per això et lloaré entre les nacions,
cantaré al teu nom, Senyor:
51 »“Ell dona grans victòries al seu rei,
es mostra fidel al seu ungit,
a David i al seu llinatge per sempre.”»