Les campanyes de Saül (13-15)

Revolta contra els filisteus

    ¹ Saül ja era un home fet ^* quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel. ^{* 2} Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs ^* i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. ^* A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva.
    ³ Jonatan va aniquilar la guarnició filistea que hi havia a Gueba, ^* i la nova va arribar als filisteus. Aleshores Saül ordenà que fessin una crida per tot el país dient: «Que ho sàpiguen els hebreus!» ⁴ Tots els israelites es van assabentar que Saül havia aniquilat la guarnició filistea i que, per tant, Israel s’havia fet odiós als filisteus. I tot el poble s’aplegà a Guilgal a les ordres de Saül.
    ⁵ Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, ^* amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven. ^{* 6} Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes. ⁷ Alguns hebreus fins i tot van passar el Jordà, cap als territoris de Gad i de Galaad.

Saül és reprovat per Déu

⁷
Mentrestant, Saül continuava a Guilgal. La tropa que havia aplegat se li desmoralitzava. ⁸ Va esperar set dies, que era el terme fixat per Samuel, ^* però com que Samuel no havia arribat a Guilgal i la gent se li dispersava, ⁹ Saül va dir que li portessin les víctimes per a l’holocaust i per als sacrificis de comunió, i va oferir l’holocaust.
    ¹⁰ Tot just acabava d’oferir-lo, arribà Samuel. Saül va sortir a rebre’l i a saludar-lo, ¹¹ però Samuel li digué:
—Què has fet?
Saül li va respondre:
—Veient que l’exèrcit se’m dispersava, que tu no arribaves en el termini convingut i que els filisteus s’havien concentrat a Micmàs, ¹² m’he dit: “Ara els filisteus cauran sobre mi, aquí a Guilgal, i jo encara no hauré apaivagat el Senyor.” ^* Per això m’he decidit a oferir l’holocaust.
    ¹³ Samuel respongué:
—Quin poc seny! No has complert l’ordre que el Senyor, el teu Déu, t’havia donat. El Senyor hauria consolidat per sempre la teva dinastia a Israel, ¹⁴ però ara no es mantindrà. El Senyor ja s’ha buscat un home com el que desitja el seu cor ^* i ha disposat que sigui el sobirà del seu poble, ja que tu no has complert el que ell t’havia manat. ^*
    15 Samuel se’n va anar de Guilgal. El que quedava de l’exèrcit va pujar amb Saül a unir-se als altres combatents. Quan hagueren pujat de Guilgal a Guibà de Benjamí, ^* Saül passà revista a la tropa que li quedava: uns sis-cents homes. ¹⁶ Saül i el seu fill Jonatan, amb els homes que li quedaven, estaven acampats a Gueba de Benjamí, ^* mentre que el campament dels filisteus era a Micmàs. ¹⁷ Des del seu campament, els filisteus sortiren a devastar el país dividits en tres columnes: la primera va anar pel camí d’Ofrà, cap al territori de Xual; ^{* 18} la segona emprengué el camí de Bethoron; la tercera es dirigí al turó que domina la vall de Seboïm, ^* en direcció al desert.
    ¹⁹ En tot el país d’Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!» ²⁰ Els israelites havien d’acudir sempre als filisteus per refer la rella, l’aixada, la destral o la falç. ²¹ Allí havien de refer la punta o el tall de les relles, de les aixades, de les fangues i de les destrals, o bé redreçar un agulló. ^{* 22} Així, doncs, a l’hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d’espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.

Victòria de Jonatan

    ²³ Un destacament de filisteus havia anat a ocupar el pas de Micmàs.