Naixement d’Isaac
1 El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. 2 Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. 3 Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. 4 El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. 5 Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. 6 Sara digué:
—Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.
7 I afegí:
—Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
Agar i Ismael
8 L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet.
9 Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, 10 i va dir a Abraham:
—Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
11 Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. 12 Però Déu li va dir:
—No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. 13 Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
14 Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. 15 Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust 16 i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
17 Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:
—Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. 18 Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble.
19 Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.
20 Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc. 21 Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
El pacte de Beerxeba
22 En aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Picol, cap del seu exèrcit, va dir a Abraham:
—El Senyor és amb tu en tot el que fas. 23 Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.
24 Abraham respongué:
—T’ho juro!
25 Abraham es va queixar a Abimèlec per un pou que els servents del rei havien pres per la força. 26 Abimèlec va respondre:
—No sé pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n’havies parlat. És la primera vegada que ho sento.
27 Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte. 28 Després, Abraham separà set ovelles joves del ramat. 29 Abimèlec va preguntar:
—Què signifiquen aquestes set ovelles que has separat?
30 Abraham respongué:
—Signifiquen que reps de la meva mà aquestes set ovelles com a prova que soc jo qui ha excavat aquest pou.
31 Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament.
32 Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Després, Abimèlec i Picol, cap del seu exèrcit, se’n tornaren al territori dels filisteus. 33 Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de «el Senyor».
34 Durant molts anys Abraham va residir en el territori dels filisteus.