Normes per a la guerra

    ¹ »Quan vagis a fer la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls, carros de guerra i un exèrcit més gran que el teu, no tinguis por. El Senyor, el teu Déu, que t’ha tret del país d’Egipte, és amb tu. ^{* 2} Quan estigueu a punt de començar el combat, que s’avanci el sacerdot per parlar a les tropes ³ i els digui: “Escolta, Israel! Avui aneu a combatre contra els vostres enemics: no us descoratgeu, no tingueu por, no us esvereu ni tremoleu davant d’ells. ⁴ El Senyor, el vostre Déu, us acompanya per lluitar a favor vostre contra els enemics i donar-vos la victòria.”
    ⁵ »Després els capdavanters diran al poble: “Qui hagi construït una casa nova i encara no s’hi hagi instal·lat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre l’habités. ⁶ Qui hagi plantat una vinya i encara no l’hagi veremada, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre la veremés. ⁷ Qui estigui unit per acord matrimonial amb una dona i encara no s’hi hagi casat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre s’hi casés.” ^{* 8} Els capdavanters diran encara al poble: “Qui tingui por i sigui covard, que se’n vagi i torni a casa. Així no desmoralitzarà els altres.” ^{* 9} I, quan hauran acabat de parlar al poble, els capdavanters nomenaran oficials per a cada unitat de l’exèrcit.
    ¹⁰ »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. ¹¹ Si et respon pacíficament i t’obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses. ¹² Però si no accepta de fer la pau amb tu i et declara la guerra, assetja aquella ciutat. ¹³ Quan el Senyor, el teu Déu, la faci caure a les teves mans, mata tots els homes. ¹⁴ Les dones, les criatures, el bestiar i tot el que trobaràs a la ciutat podràs quedar-t’ho com a botí; i menjaràs del botí dels enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans. ^{* 15} Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu. ¹⁶ Però en les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió, no hi deixis ni una ànima: ¹⁷ consagra a l’extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat. ^{* 18} Així no us ensenyaran a imitar les pràctiques abominables que fan en honor dels seus déus, i no pecareu contra el Senyor, el vostre Déu.
    ¹⁹ »Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral els arbres fruiters; menja’n els fruits, però no els tallis, que els arbres del camp no són enemics que hagis de combatre assetjant-los. ²⁰ Però si un arbre no és fruiter, el pots fer malbé i fins tallar-lo per construir torres de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.