Incendi al campament
1 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. 2 El poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor pel poble, i el foc es va apagar. 3 Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberà (que vol dir «incendi») , perquè allí el Senyor va incendiar el campament.
Queixes del poble pel mannà
4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! 5 Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! 6 Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.»
7 El mannà era semblant a les llavors de coriandre i tenia l’aspecte de la resina de bdel·li. 8 El poble es dispersava per recollir-lo; després el molien o el picaven al morter, el coïen a l’olla o en feien coques que tenien gust de coques pastades amb oli. 9 A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, hi queia també el mannà.
Moisès es queixa al Senyor
10 Moisès va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l’entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, però Moisès es disgustà 11 i digué al Senyor:
—Jo soc el teu servent: per què em maltractes? Per què no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble? 12 Que potser soc jo qui l’he concebut o l’he infantat, perquè em diguis: “Porta’l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares”? 13 D’on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li’n doni per menjar? 14 Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces. 15 Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort.
16 El Senyor respongué a Moisès:
—Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. 17 Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l’esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol. 18 I al poble, digues-li: “Purifiqueu-vos per a demà, i així demà podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarà carn i en menjareu. 19 No un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint, 20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i l’arribeu a avorrir, de fàstic que us farà. Això us passarà perquè heu menyspreat el Senyor, que és enmig vostre, i us heu planyut davant d’ell dient: ‘Per què vam sortir d’Egipte?’ ”
21 Moisès va replicar:
—Jo em trobo enmig d’un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes? 22 Ni degollant ramats sencers de vaques i d’ovelles no en tindrien prou; ni pescant tots el peixos del mar no els bastaria.
23 El Senyor contestà a Moisès:
—¿Tu creus que la mà del Senyor és incapaç de fer-ho? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.
El Senyor dona l’esperit de profecia als setanta ancians
24 Moisès sortí a comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Després va reunir setanta homes d’entre els ancians del poble entorn de la tenda. 25 El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
L’esperit de profecia en el campament
26 Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. 27 Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:
—Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
28 Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:
—Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
29 Moisès li respongué:
—Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!
30 Després Moisès i els ancians d’Israel es van retirar al campament.
Les guatlles
31 Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d’una jornada de camí i en un gruix d’un metre. 32 El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l’endemà. El qui menys, n’arreplegà deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament. 33 Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat. 34 Per això van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavà (que vol dir «sepulcres del desig») , perquè allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar.
35 Des d’allí els israelites es van posar en camí cap a Hasserot i s’hi van quedar.