L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27; Mc 11,27-33)

    ¹ Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple ^* i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables ^{* 2} i li preguntaren:
—Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. ^* Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
    ³ Ell els replicà:
—Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: ⁴ el baptisme de Joan, ¿venia de Déu ^* o dels homes?
    ⁵ Ells discutien i es deien:
—Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” ^{* 6} Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta. ^*
    7 Per això van respondre que no ho sabien.
    ⁸ Llavors Jesús els digué:
—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. ^*

Paràbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Mc 12,1-12)

    ⁹ I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
—Un home va plantar una vinya, ^* la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. ¹⁰ Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. ¹¹ L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. ¹² Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo. ¹³ Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: ^* de segur que a ell el respectaran.” ¹⁴ Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.” ^{* 15} El van treure fora de la vinya i el van matar. ^*
»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? ¹⁶ Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres. ^*
Els qui escoltaven van exclamar:
—Això mai! ^*
    17 Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:
—Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal? ^{* 18} Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. ^*
    19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble. ^*

El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22; Mc 12,13-17)

    ²⁰ Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora ^* i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. ²¹ Li van fer aquesta pregunta:
—Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. ²² Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar? ^*
    23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
    ²⁴ —Ensenyeu-me un denari: ^* ¿de qui són la imatge i la inscripció? ^*
Ells li respongueren:
—Del Cèsar.
    ²⁵ Jesús els digué:
—Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. ^*
    26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar. ^*

Els saduceus i la resurrecció
(Mt 22,23-33; Mc 12,18-27)

    ²⁷ Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; ^* per això li van plantejar aquesta dificultat:
    ²⁸ —Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. ^{* 29} Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. ³⁰ També el segon ³¹ i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. ³² Finalment va morir també la dona. ³³ Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? ^*
    34 Jesús els respongué:
—Els qui viuen en aquest món es casen, ^{* 35} però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ³⁶ com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: ^* són com els àngels i són fills de Déu. ^*
    37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. ^{* 38} Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen. ^*
    39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
—Mestre, has respost bé. ^*
    40 I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.

El Messies, fill de David
(Mt 22,41-46; Mc 12,35-37)

    ⁴¹ Aleshores ell els va preguntar:
—Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? ^{* 42} David mateix diu en el llibre dels Salms: ^*
» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
    ⁴³ mentre poso els enemics
com a escambell dels teus peus. ^*
    44 »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? ^*

Acusacions contra els mestres de la Llei
(Mc 12,38-40)

    ⁴⁵ Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
    ⁴⁶ —Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. ^{* 47} Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. ^* Per això aquests seran judicats amb més rigor.