El més important en el Regne del cel
(; )
1 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
—Qui és el més important en el Regne del cel?
2 Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells 3 i digué:
—En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. 4 Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. 5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.
Fer caure en pecat
()
6 »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar.
7 »Ai del món per causa dels escàndols! L’escàndol no es pot evitar, però ai d’aquell pel qual ve l’escàndol! 8 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llença’ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
9 »I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l’infern.
Paràbola de l’ovella perduda
10 »Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. 11 (11) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? 13 I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.
El germà que fa una ofensa
15 »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. 16 Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà. 18 En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells.
Paràbola del servent sense compassió
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
—Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
—No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:
»—Paga’m el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
30 »Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 El senyor va fer cridar aquell home i li digué:
»—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.