Saber parlar i saber callar

    ¹ Hi ha renys que no són oportuns,
hi ha qui callant demostra tenir seny.
    ² Però val més reprendre que no pas guardar-se la indignació a dins.
    ³ Qui reconeix que ha faltat s’estalvia la humiliació.
    ⁴ Qui vol fer justícia emprant la violència
és com l’eunuc que desitja desflorar una noia.
    ⁵ Hi ha qui calla i passa per savi
i n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar.
    ⁶ Hi ha qui calla perquè no sap què respondre
i n’hi ha que callen perquè saben quin és el moment de parlar.
    ⁷ L’home savi calla fins que arriba el moment oportú,
però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai.
    ⁸ L’home que xerra molt es fa insuportable
i qui es vol imposar es torna odiós. ^*
Que n’és, de bonic, veure canviar aquell que has renyat,
ja que així evitaràs una falta voluntària.

L’engany de les aparences

    ⁹ A vegades es treu profit d’una desgràcia;
però, altres vegades, el guany es converteix en pèrdua.
    ¹⁰ A vegades un regal resulta inútil,
però altres vegades rendeix el doble.
    ¹¹ A vegades la glòria t’humilia;
però, altres vegades, la humiliació es converteix en honor.
    ¹² A vegades compres moltes coses amb pocs diners,
però, en realitat, les pagues set vegades. ^*
    13 El savi, amb poques paraules es fa estimar,
mentre que són en va els compliments del neci. ^*
    14 El regal del neci no et farà cap profit,
ni te’l farà el regal de l’avar que es veu obligat a oferir-te’l:
allò que vol és que li facis molts regals a canvi.
    ¹⁵ Et dona poc i de seguida t’ho recorda;
quan obre la boca sembla un pregoner;
si avui et fa un préstec, demà ja te’l reclama:
un home així és detestable.
    ¹⁶ L’estúpid diu: «No tinc amics,
ningú no agraeix els meus favors.»
Els qui ell convida a taula ^* són males llengües!
    ¹⁷ Tothom se’n riu, d’un home així,
perquè no sap tenir béns de manera recta
ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.

Dominar la llengua

    ¹⁸ Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua: ^*
la caiguda dels malvats vindrà així, sobtadament.
    ¹⁹ Un home mal educat és com l’acudit inoportú
que sempre surt de la boca dels imbècils.
    ²⁰ Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,
perquè no el diu mai en el moment oportú.
    ²¹ Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,
i per això descansen sense remordiments.
    ²² N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,
i tot perquè tenen un ximple al davant. ^*
    23 Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amic
i així, per no res, el converteixen en enemic.
    ²⁴ La mentida, en l’home, és una falta greu,
però mai no es belluga de la boca de l’imbècil.
    ²⁵ Val més un lladre que un mentider obstinat,
però tots dos acabaran malament.
    ²⁶ El costum de mentir és una deshonra,
una vergonya que mai no et treus del damunt. ^*

Màximes sobre l’exercici de la saviesa ^*

    ²⁷ El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,
i l’home amb senderi es fa apreciar pels importants.
    ²⁸ Qui conrea bé la terra farà una bona collita
i qui és ben vist dels importants es fa perdonar les faltes.
    ²⁹ Els presents i els regals enceguen els ulls dels savis
i, com un morrió a la boca, impedeixen els renys. ^*
    30 Saviesa amagada i tresor enterrat,
de què serveixen?
    ³¹ Val més l’home que amaga la seva estupidesa
que el qui té amagada la saviesa. ^*
    32 Val més el qui persevera amb constància cercant el Senyor
que el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo.