El guiatge de la saviesa (1,1-4,19)

Déu és la font de la saviesa ^*

    ¹ Tota saviesa ve del Senyor
i és amb ell per sempre.
    ² ¿Qui pot comptar els grans de sorra dels mars,
les gotes de la pluja o els dies de l’eternitat?
    ³ ¿Qui pot mesurar l’alçada del cel,
l’amplada de la terra, la profunditat de l’oceà?
    ⁴ Abans de totes les coses va ser creada la saviesa, ^*
la intel·ligència prudent existeix des de l’eternitat.
    ⁵ La font de la saviesa és la paraula de Déu que és al cel;
la saviesa ens arriba per mitjà dels manaments eterns.
    ⁶ A qui ha estat revelat l’origen de la saviesa?
Qui coneix el que ella ha fet?
    ⁷ A qui ha estat donat de conèixer la saviesa?
Qui ha comprès la seva profunda experiència?
    ⁸ Un de sol és savi, digne de tota veneració:
el Senyor, que seu en el seu tron.
    ⁹ És ell mateix qui ha creat la saviesa,
l’ha vista, l’ha mesurada
i l’ha escampada sobre totes les seves obres. ^*
    10 L’ha donada amb generositat a tothom;
als qui l’estimen, els l’ha donada en abundància.
Estimar el Senyor és saviesa i això dona glòria a l’home;
el Senyor reparteix la saviesa als qui el veuen.

Venerar el Senyor és primícia de saviesa

    ¹¹ Venerar ^* el Senyor dona glòria i honor,
és una gran joia i és corona de goig ple.
    ¹² Venerar el Senyor alegra el cor,
dona joia, goig i llarga vida.
Venerar el Senyor és un do del mateix Senyor,
que condueix l’home pels camins de l’amor.
    ¹³ Al qui venera el Senyor, tot li anirà bé fins a la fi,
serà beneït fins al dia de la mort. ^*
    14 Venerar el Senyor és primícia de saviesa, ^*
ell l’ha creada en els fidels des del si de la mare.
    ¹⁵ La Saviesa ha niat des de sempre entre els homes
i serà sempre fidel als humans.
    ¹⁶ Venerar el Senyor és la plenitud de la saviesa;
l’abundor dels seus fruits embriaga els homes,
    ¹⁷ els omple la casa de tot el que desitgen,
i els graners amb els seus mateixos fruits.
    ¹⁸ Venerar el Senyor és el coronament de la saviesa,
fa florir la pau i la bona salut.
Una cosa i l’altra ^* són dons de Déu que porten a la pau;
ell omple d’honor els qui l’estimen.
    ¹⁹ Escampa, com la pluja, saber i intel·ligència,
i dona grans honors als qui la posseeixen.
    ²⁰ L’arrel de la saviesa és venerar el Senyor,
i els seus fruits són llarga vida. ^*
    21 Venerar el Senyor allunya els pecats,
i ser-li fidel fa decantar el seu enuig.

Saber dominar-se

    ²² No es pot pas aprovar la indignació injusta,
perquè l’impuls de la indignació porta a la ruïna.
    ²³ L’home pacient se sap controlar fins al moment oportú,
i a la fi li ve l’alegria;
    ²⁴ es guarda les paraules fins a l’hora justa,
i tothom celebra el seu seny. ^*

Obrar com plau a Déu

    ²⁵ Entre els tresors de la saviesa hi ha proverbis molt savis,
però adorar Déu repugna al pecador.
    ²⁶ Tu, si cerques la saviesa, practica els manaments, ^*
i Déu te la donarà.
    ²⁷ La veneració del Senyor és saviesa i instrucció,
a ell li plauen la fidelitat i la dolcesa.
    ²⁸ No posis mala voluntat a venerar el Senyor,
no t’acostis a ell amb dobles intencions. ^*
    29 No siguis deslleial amb els altres
i vigila sempre les teves paraules.
    ³⁰ No t’exalcis a tu mateix, si no vols caure
i cobrir-te de vergonya:
el Senyor descobrirà els teus secrets
i t’humiliarà enmig de l’assemblea,
perquè no has volgut venerar el Senyor
i tens el cor ple de falsedat.