Transgressió de Nadab i Abihú
1 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. 2 Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. 3 Moisès va dir a Aaron:
—Això, el Senyor ja ho havia dit:
“Em mostraré sant en els qui s’acosten per adorar-me,
i gloriós en presència de tot el poble.”
Però Aaron va callar.
4 Moisès cridà llavors Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué:
—Veniu a retirar els vostres parents de davant el santuari; traieu-los fora del campament.
5 Ells van anar-hi i se’ls endugueren fora del campament vestits amb les seves túniques, tal com Moisès havia ordenat.
Dol dels sacerdots
6 Moisès va dir a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar:
—No us deslligueu la cabellera ni us esquinceu les vestidures en senyal de dol, no fos cas que moríssiu i que el Senyor s’indignés contra tota la comunitat. Deixeu que siguin els vostres germans, els altres israelites, els qui plorin pel foc que el Senyor ha enviat. 7 No sortiu més enllà de l’entrada de la tenda del trobament; així no morireu, perquè vosaltres heu estat consagrats amb l’oli de la unció del Senyor.
Ells van complir el que Moisès els havia ordenat.
Normes sobre begudes alcohòliques
8 El Senyor va parlar també a Aaron. Li digué:
9 —Quan haureu d’entrar a la tenda del trobament, ni tu ni els teus fills no beureu vi ni altres begudes alcohòliques, si no voleu morir. És una prescripció perpètua per a totes les generacions. 10 Mireu també de distingir si una cosa és sagrada o profana, pura o impura, 11 i ensenyeu als israelites totes les prescripcions que el Senyor els ha donat per mitjà de Moisès.
La part de víctima reservada als sacerdots
12 Després Moisès va dir a Aaron i als dos fills que li quedaven, Eleazar i Itamar:
—Preneu la part reservada de l’ofrena de farina que el foc consumeix en honor del Senyor. Pasteu-la sense llevat i mengeu-la al costat de l’altar, perquè és cosa molt sagrada. 13 L’heu de menjar en un lloc sagrat. Tu i els teus fills teniu dret sobre aquesta part de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor. Aquesta és l’ordre que he rebut.
14 »Pel que fa al pit presentat davant el Senyor i la cuixa reservada, mengeu-vos-ho en un lloc ritualment pur, vosaltres, els vostres fills i les vostres filles. És la porció que per dret us correspon dels sacrificis de comunió oferts pels israelites. 15 Ells portaran la cuixa reservada i el pit que s’ha de presentar davant el Senyor amb les parts greixoses que han de ser consumides pel foc, perquè les oferiu davant el Senyor; aquelles dues parts seran per a vosaltres i per als vostres fills. És una prescripció perpètua, tal com el Senyor ha ordenat.
Norma especial
16 Moisès volgué informar-se sobre el boc del sacrifici pel pecat i es va trobar que ja l’havien cremat. Llavors s’indignà contra Eleazar i Itamar, els fills que quedaven a Aaron, i els va dir:
17 —Per què no heu menjat en un lloc sagrat la víctima del sacrifici pel pecat? És cosa molt sagrada, i el Senyor us l’ha donada perquè alliberéssiu de la culpa la comunitat i féssiu el ritu d’expiació a favor d’ells davant el Senyor. 18 Ja que la sang de la víctima no és duta a l’interior del santuari, havíeu de menjar la víctima en un lloc sagrat, tal com jo havia ordenat.
19 Aaron li va respondre:
—Tingues en compte que han ofert el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust davant el Senyor, justament avui quan m’ha succeït a mi tot això que ja saps. ¿Com hauria pogut complaure el Senyor, si jo hagués menjat avui de la víctima oferta en sacrifici pel pecat?
20 En sentir aquesta resposta, Moisès es va donar per satisfet.