Saviesa




La Saviesa en la història (10-19)


10



La Saviesa, des del primer home fins al diluvi


    1 La Saviesa va guardar el pare del món, * el primer a ser modelat, el qui fou creat tot sol. Ella el va rescatar quan va caure en la culpa, 2 i li donà poder per a dominar-ho tot. * 3 Però un home dolent, * cec d’ira, es va apartar de la Saviesa i es perdé a si mateix amb la seva ràbia fratricida. 4 I quan per culpa d’ell el diluvi va inundar la terra, la Saviesa la va salvar una altra vegada, guiant el just sobre l’aigua en una vulgar embarcació. *

La Saviesa salva Abraham i Lot


    5 Després, quan les nacions es posaren d’acord per a fer el mal i foren dutes a la confusió, * la Saviesa va trobar un home just, * el va guardar irreprensible i el va fer fort, malgrat la tendresa que sentia pel seu fill. 6 Igualment, mentre morien els pecadors, la Saviesa salvava el just fugitiu del foc que plovia sobre les cinc ciutats. * 7 Resten encara com a testimonis de la seva maldat una terra erma i fumejant, unes plantes amb uns fruits que les estacions no fan madurar, i una columna de sal dreçada com a monument perenne d’una persona que no va creure. * 8 Els qui van prescindir de la Saviesa sofriren un doble mal: esdevingueren incapaços de conèixer el bé i, a més, van deixar a la posteritat un record de la seva niciesa, * que no els permet ni tan sols dissimular les seves faltes. 9 En canvi, la Saviesa va salvar de la desgràcia els seus servidors.

La Saviesa guia Jacob


    10 Ella, encara, va conduir pel bon camí el just quan s’escapava del ressentiment del seu germà, li mostrà la reialesa de Déu i li va donar el coneixement de les coses santes. * Li assegurà l’èxit dels seus afanys i va multiplicar els fruits del seu treball. 11 Quan l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, * la Saviesa li féu costat i l’enriquí. * 12 El va guardar dels enemics i el va protegir dels seus paranys. El proclamà vencedor en una lluita aferrissada, * perquè entengués que no hi ha res més fort que la fidelitat a Déu. *

La Saviesa no abandona Josep


    13 La Saviesa no va abandonar el just que havia estat venut com a esclau * i el preservà del pecat. * 14 Baixà amb ell al calabós, però no va permetre que es quedés empresonat, sinó que li va procurar el ceptre reial i l’autoritat sobre els mateixos que l’oprimien. Així demostrà la falsedat dels seus calumniadors i li va donar una glòria eterna. *

La Saviesa treu Israel d’Egipte


    15 La Saviesa va salvar, encara, el poble sant, un llinatge irreprotxable, de les mans d’una nació opressora. * 16 Va entrar en l’esperit d’un servent del Senyor que, amb signes i prodigis, va plantar cara a reis temibles. * 17 Donà al poble sant el premi dels seus durs treballs i els va menar per un camí meravellós: de dia era per a ells ombra protectora, claror d’estels durant la nit. * 18 Els féu travessar el Mar Roig, obrint-los pas pel mig de les aigües profundes; 19 però va enfonsar-hi els enemics i després els llançà fora des del fons de l’oceà. * 20 Així els justos pogueren espoliar-los i van celebrar, Senyor, el teu sant nom, lloaren unànimes la teva mà victoriosa. 21 Perquè la Saviesa obre els llavis dels muts * i destrava la llengua dels infants. *

11


    1 Ella, encara, va coronar amb èxit les seves empreses per mitjà d’un sant profeta. * 2 Van travessar un desert inhabitable i plantaren els campaments en indrets intransitats. 3 Van fer front als enemics, * van defensar-se dels adversaris.

La set dels israelites i la set dels egipcis


    4 Quan patien set, et van invocar, Senyor, i els feres rajar aigua d’una roca abrupta; una pedra dura calmà la seva set. * 5 I així, allò mateix que havia servit per a castigar els seus enemics, es convertí per a ells en una font de beneficis a l’hora de la necessitat. *
    6 En comptes d’un riu inestroncable que baixava enterbolit de fang i sang, 7 com a càstig d’un decret infanticida, * els vas donar aigua abundant quan menys s’ho esperaven; * 8 així, amb la set d’aquell moment els feies veure com havies castigat els enemics. 9 Amb aquesta prova, simple correcció inspirada per l’amor, van comprendre els turments a què sotmets els impius quan els jutges amb rigor. 10 Vas provar els teus com un pare que avisa el fill; als altres, en canvi, els vas demanar comptes com un rei sever que condemna. 11 I sofrien igualment, tant els qui vivien enmig dels teus com els qui en vivien lluny: 12 una doble tristesa els afligia quan recordaven, gemegant, els fets passats. 13 D’una banda, perquè veien que allò mateix que havia servit per a castigar-los es convertia en un benefici per als israelites; i així reconeixien, Senyor, que tu intervenies. 14 D’altra banda, perquè aquell infant que havia estat exposat * i que, més endavant, havien despatxat enmig d’escarnis, * acabava omplint-los d’admiració. La set que van patir fou ben diferent de la dels justos. *

Déu castiga amb mesura els egipcis, adoradors d’animals


    15 El seu error * els desencaminà i conduí els seus pensaments insensats a donar culte a rèptils irracionals i a bestioles abjectes; per això tu els vas castigar enviant-los una plaga d’animals irracionals, * 16 perquè comprenguessin que l’home és castigat per allò mateix amb què peca.
    17 Al teu poder omnipotent, que havia creat el món a partir d’una matèria informe, * li era ben fàcil d’enviar-los una munió d’óssos o de lleons furiosos, 18 o de crear expressament unes bèsties ferotges i mai vistes: uns monstres que exhalessin un foc abrusador o llancessin infectes bafarades de fum, amb uns ulls espurnejant llampecs esfereïdors, 19 animals mortífers capaços no tan sols d’esclafar-los, sinó fins i tot de fer-los morir d’esglai amb una sola llambregada. 20 Però ni aquestes bèsties no calien: els podies abatre d’un sol buf, perseguint-los amb el teu cop justicier o ventant-los amb el teu alè poderós. Tanmateix, tu has volgut disposar-ho tot amb mesura comptada i ponderada. *

Déu poderós i compassiu


    21 Sempre que vols, pots desplegar la teva força. Qui podria resistir el poder del teu braç? 22 El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada * que cau a terra a trenc d’alba. 23 Però, justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se. 24 És que estimes tot el que existeix * i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. 25 Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència? * 26 Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida. c 12
    1 El teu alè * immortal és present en tots els éssers.

Càstig contra els habitants de Canaan


    2 Per això tu corregeixes * de mica en mica els transgressors: els recordes allò mateix amb què han pecat i d’aquesta manera els amonestes perquè s’allunyin del mal i creguin en tu, Senyor. 3 Fou així com els antics pobladors * de la teva terra santa 4 se’t feren odiosos per les seves pràctiques abominables: * es dedicaven a bruixeries i a cultes infames, 5 assassinaven infants sense cap mena de pietat, feien banquets de carn i sang humanes on fins i tot devoraven les entranyes; eren gent agafada en plena orgia de ritus iniciàtics, 6 pares que mataven els propis fills indefensos. A tots ells havies decidit de fer-los morir a mans dels nostres avantpassats, 7 perquè la terra que tu estimes més que totes pogués acollir uns fills de Déu dignes d’habitar-la. 8 Doncs bé, fins i tot a aquesta gent, homes al capdavall, també vas tractar-los amb mirament i vas enviar-los vespes, * avantguarda del teu exèrcit, perquè només els destruïssin de mica en mica. 9 Hauries pogut fer que, en una batalla, aquests impius caiguessin en mans dels justos. * Hauries pogut destrossar-los tot d’una amb bèsties ferotges o amb una sola ordre terminant. 10 Però no ho vas fer. Aplicant pas a pas la teva justícia, els donaves una ocasió de penedir-se, encara que sabies que eren dolents de mena, amb una malícia innata, i que no canviarien mai de pensament: 11 eren una nissaga maleïda * des dels seus orígens.
     I si ajornaves el càstig pels seus pecats, no era per por de ningú. 12 Qui gosaria demanar-te comptes del que fas? Qui s’oposaria al teu judici? Qui t’acusaria de destruir unes nacions que tu mateix has creat? Qui vindria a declarar contra tu per defensar uns homes culpables? 13 Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu * a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud. 14 Ni tampoc cap rei ni cap sobirà no et podria desafiar defensant els qui tu has castigat.

El perquè de la justícia de Déu


    15 Tu, que ets just, governes l’univers amb justícia i consideres cosa indigna del teu poder condemnar o castigar cap innocent. * 16 Perquè ets fort, ets just, * i perquè ets el sobirà de tots, tractes tothom amb clemència. 17 Tan sols mostres la teva força a qui no creu en la plenitud del teu poder, i confons l’arrogància dels qui, coneixent-lo, gosen desafiar-lo. * 18 Tu disposes de la força, i per això jutges amb clemència i ens governes amb molt mirament. Tens el poder a l’abast sempre que vols.

La lliçó del capteniment de Déu


    19 Obrant així, has ensenyat al teu poble que el just ha de ser amic dels altres homes, * i alhora has omplert els teus fills d’esperança, ja que els dónes l’oportunitat de penedir-se dels pecats. 20 Has castigat amb molta discreció i paciència els enemics dels teus fills que mereixien la mort, i els has donat temps i ocasió per a renunciar a la maldat. 21 Amb quin mirament, doncs, no jutjaràs els teus propis fills, tu que havies garantit als seus pares, amb juraments que acompanyaven aliances, unes promeses tan excel·lents! * 22 I així, mentre flagel·les els nostres enemics de deu mil maneres, * ens eduques perquè pensem en la teva bondat quan jutgem, i esperem en la teva misericòrdia a l’hora de ser jutjats.

La idolatria és una follia


    23 Per això vas turmentar aquells insensats que vivien una vida esgarriada, servint-te dels mateixos animals abominables que ells adoraven. 24 En efecte, s’havien esgarriat tant del camí dret que fins i tot van prendre com a déus els animals més vils i repugnants; es van deixar enredar com criatures sense seny, i 25 per aquest motiu els vas enviar un càstig grotesc com escau a infants sense ús de raó. 26 Però els qui no s’escarmentin amb renys de per riure rebran un càstig digne del poder de Déu. * 27 Exasperats per aquelles bestioles que els feien sofrir, i veient-se castigats pels mateixos animalons que ells tenien per déus, * van acabar reconeixent com a Déu veritable aquell que fins aleshores es negaven a conèixer. I és que el càstig suprem * havia de caure damunt d’ells.

13



Culte dels elements de la natura *


    1 Són frívols de mena tots els qui desconeixen Déu: a partir dels béns visibles, no han estat capaços de conèixer aquell qui és; * tot i contemplar les obres, no n’han reconegut l’autor. * 2 Han pres per déus els qui regeixen el curs del món: el foc, el vent, l’aire lleuger, el cicle dels astres i l’aigua impetuosa, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel. 3 Si, fascinats per la bellesa d’aquestes coses, les han considerades déus, havien d’adonar-se com el seu sobirà les supera immensament, ja que foren creades per ell, que és origen de tota bellesa. 4 I si la força i el poder d’aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre que és molt més fort el qui les va formar. 5 La grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador. 6 Tanmateix, no cal reprendre’ls en excés: potser s’han esgarriat quan han volgut cercar Déu i trobar-lo. 7 I és que viuen enmig de les obres que Déu ha fet, no paren d’investigar-les, i la mateixa aparença els convenç: és tan bonic, aquest món!
    8 Però ni així no tenen excusa. 9 Si han arribat a saber tant que són capaços de conjecturar el curs de l’univers, ¿com és que no han descobert més aviat el seu sobirà?

Els ídols són obra d’homes: exemple del llenyataire


    10 Que en són, de desgraciats, els qui posen la confiança en coses sense vida! Anomenen déus uns objectes que són obra d’homes: * or o plata artísticament treballats amb figures d’éssers vius, o bé una pedra que no serveix de res, obra de mans antigues.
    11 Així, un llenyataire * expert serra un arbre de bon manejar, pela destrament tota l’escorça, el treballa amb habilitat i en fa un estri útil per a les necessitats quotidianes. 12 Els trossos sobrers li serveixen per a coure la minestra, i menja a cor què vols. 13 Però encara li’n sobra un tros que no li fa cap servei, un tronc guerxat i ple de nusos; l’agafa i el va tallant per passar el temps, l’esculpeix com ell sap, aprofitant estones perdudes, i li dóna forma humana 14 o la figura d’un animal qualsevol; i el pinta de vermell un cop ha tapat amb màstic les esquerdes. 15 Després li prepara un lloc adient i el fixa ben clavat a la paret. 16 Com que sap que no es pot valer per ell mateix, pren mesures perquè no caigui: és una escultura i necessita que l’ajudin! 17 Així i tot, no s’avergonyeix de parlar a un objecte sense vida, pregant-li pels seus béns, pel seu matrimoni i pels fills. Per tal de tenir salut, invoca allò que és feble; 18 per tal d’obtenir la vida, implora una cosa morta; perquè el protegeixi, acut a qui no sap res; si ha de fer un viatge, demana auxili a qui no pot fer ni un sol pas. 19 En fi, quan es tracta del negoci, de la feina o de l’èxit del propi treball, demana que l’envigoreixin unes mans sense vigor.

14



Un altre exemple: els navegants


    1 També hi ha aquell qui equipa una embarcació, disposat a fer front a les ones encrespades, i comença invocant amb grans crits una fusta * més corcada que la nau que el transporta. 2 De fet, és l’afany de guanys allò que ha mogut a armar la nau, i un hàbil mestre d’aixa l’ha construïda. 3 Però la teva providència, oh Pare, n’és el timoner: ets tu qui ha obert un camí en el mar, una ruta segura entre les ones, * 4 mostrant així que pots salvar de tot perill, encara que algú s’embarqui sense cap perícia. 5 Tu no vols que siguin estèrils les obres guiades per la teva saviesa. I per això els homes poden confiar la seva vida a un lleny esquifit i travessar sans i estalvis les onades amb una barca. *
    6 De fet, al principi, mentre els gegants altius sucumbien, * l’esperança del món es refugiava en una barca que, pilotada per la teva mà, deixava als segles futurs una llavor de nova vida. 7 Beneït el lleny que va ser instrument de justícia! * 8 Però maleït l’ídol que és obra d’unes mans: l’ídol i el qui l’ha fet! L’un, perquè el fabricava; l’altre, perquè, tot i ser una cosa corruptible, és anomenat «déu». 9 Déu detesta igualment l’impiu i la seva impietat, 10 i castiga l’obra amb el qui l’ha feta. 11 Per això intervindrà destruint els ídols dels pagans, perquè, enmig de les coses que ha creat, els ídols són abominables, un ensopec per als homes, un parany als peus dels insensats.

Origen de la idolatria


    12 La infidelitat a Déu * comença amb la idea de fabricar ídols. Aquest invent ha corromput la vida dels homes. 13 Perquè al principi no n’hi havia, d’ídols, ni tampoc existiran eternament. 14 La vanaglòria humana els va introduir en el món i per això els espera una ràpida fi.
    15 Un pare, trasbalsat pel dolor de la mort prematura del seu fill, fa esculpir una estàtua del qui ha estat arravatat abans de temps. I ara tributa honors divins a allò que no era més que un cadàver, i transmet als seus els cultes secrets i els ritus que ha instituït. 16 Amb el temps, aquest costum impiu arrela i adquireix força de llei. *
     Igualment, els sobirans van decretar el culte a les estàtues. 17 Com que els reis vivien lluny i la gent no els podia honorar personalment, reproduïen la figura del qui era distant i feien una imatge visible del rei que volien honorar. Així, amb tot l’interès, adulaven l’absent com si fos present. 18 D’altra banda, l’ambició dels artistes contribuïa a estendre el culte del rei fins i tot entre els qui no el coneixien. 19 Com que l’artista volia complaure el sobirà, forçava el seu art i el representava més ben plantat que no era. 20 I la gent, embadalida per l’encant d’aquella obra d’art, començaven a adorar com a déu aquell que fins aleshores només havien honorat com a home.
    21 Aquest fou un parany mortal per a la vida dels homes, perquè alguns d’ells, víctimes d’una desgràcia o de la tirania, van atribuir a pedres o a fustes el nom diví, que és incomunicable. *

Mals de la idolatria


    22 Després no n’han tingut prou d’anar errats sobre la noció de Déu; vivint submergits en el mar de contradiccions que vénen de la seva ignorància, gosen donar el nom de «pau» a uns mals tan grans. 23 Sacrifiquen infants en ritus d’iniciació, o bé celebren els seus cultes secrets, o bé orgies frenètiques acompanyades de pràctiques extravagants; 24 ja no respecten res, ni la vida ni la puresa del matrimoni. L’un mata l’altre a traïció, o l’ultratja donant-li fills il·legítims. 25 Tot és una barreja de sang i homicidis, furt i engany, corrupció, deslleialtat, desordre, perjuri, 26 confusió de valors, desagraïment, decadència moral, perversions sexuals, desordres en el matrimoni, adulteris i llibertinatge. * 27 Efectivament, el culte d’uns ídols abominables és el principi de tots els mals; n’és la causa i també la conseqüència. 28 Els idòlatres tan aviat exulten amb una alegria frenètica com pronuncien oracles mentiders; tan aviat viuen trepitjant els altres com perjuren sense fre. 29 De fet, com que confien en ídols sense vida, ja poden jurar en fals: no cal que temin cap revenja! 30 Però un doble càstig els caurà al damunt: primer, perquè recorrent als ídols s’han fet una idea falsa de Déu; després, perquè han perjurat amb mala fe, menyspreant la santedat divina. 31 En canvi, els ídols invocats amb jurament no tenen poder per a castigar ningú. És el càstig reservat als qui pequen, allò que sempre acaba atrapant els culpables.

15



Israel no ha caigut en la idolatria


    1 Però tu, Déu nostre, ets bo i fidel, ets pacient i governes l’univers amb misericòrdia. * 2 Encara que pequem, continuem essent teus i reconeixem el teu poder; però no pecarem, sabent que ens comptes entre els qui et pertanyen! 3 Conèixer-te porta a ser plenament just, reconèixer la teva sobirania és l’arrel de la immortalitat. 4 Els invents perversos de l’enginy humà no ens han pas esgarriat, ni tampoc el treball estèril dels pintors d’imatges il·lusòries amb les seves figures empastifades de colors bigarrats. 5 Els insensats s’apassionen contemplant-les, * i es deleixen per la forma inerta d’una imatge sense vida. 6 Els qui fabriquen els ídols i els qui s’hi interessen o els adoren, s’enamoren del mal i es fan mereixedors de les vanes esperances que dels ídols es poden esperar.

Un exemple: el terrisser que fabrica ídols


    7 Un terrisser * pasta laboriosament l’argila tova i modela peces de tota mena per al nostre servei. Del mateix fang modela els objectes destinats a usos nobles i els destinats a usos ordinaris: els fa tots de la mateixa manera. I és ell qui determina la utilitat de cada un. 8 Doncs bé, aquest terrisser —malaguanyada feina!— modela del fang un déu que és pura il·lusió: l’ha modelat aquest home que, tot just nascut de la terra, tornarà a la terra d’on va ser tret * quan li reclamin la vida que li han prestat. * 9 En comptes de pensar que ha de morir i que té una vida curta, ell emula els orfebres i els argenters, imita els qui treballen el bronze i es vanta de modelar còpies sense valor. 10 El seu cor és cendra i prou; allò que espera val menys que el fang; la seva vida, menys que l’argila. 11 Perquè desconeix aquell qui l’ha modelat, li ha insuflat una ànima activa i li ha infós un alè que fa viure. * 12 Aquest home es pren la vida com un joc, l’existència com una fira per a fer diners. El que cal, diu ell, és fer negoci amb tot, ni que sigui amb una cosa dolenta. 13 Per això sap millor que ningú que peca, quan de la mateixa argila fabrica objectes trencadissos o estàtues dels déus.

Insensata idolatria dels egipcis


    14 Els enemics que oprimien el teu poble * eren tots més insensats i infeliços que una criatura. 15 Prenien com a déus tots els ídols dels pagans: uns ídols amb uns ulls incapaços de veure-hi, amb un nas que no aspira, amb orelles que no hi senten, amb els dits de les mans que no palpen i amb uns peus que no saben caminar. * 16 Els va fer un home qualsevol, els va modelar un que té la vida prestada. Ara bé, no hi ha cap home capaç de modelar un déu a imatge seva. 17 És un mortal, i amb les seves mans pecadores només pot fabricar obres mortes. Ell val més que els objectes que adora, perquè ell almenys viu, mentre que aquests objectes ni han viscut ni viuran mai.
    18 Aquella gent adora els animals més repugnants, que, comparats amb els altres, són els més estúpids de tots. 19 Veient-los, no s’aprecia res de la bellesa que captiva en altres animals: realment no han estat objecte de l’aprovació i benedicció de Déu. *

16



Egipcis i israelites. Granotes i guatlles


    1 Per això amb tota justícia van ser castigats per animals d’aquesta mena, els van torturar eixams de bestioles. * 2 En canvi, al teu poble, Senyor, en comptes de castigar-lo, l’afavories procurant-li guatlles, * un plat exquisit, per a satisfer el seu desig. 3 Així, els primers, per més que es delien per menjar, fins la gana perdien amb les nàusees que els agafaven davant els animalots fastigosos * que els enviaves; en canvi, els segons, després d’una privació de curta durada, fruïen d’un menjar de gust deliciós. 4 Calia que els opressors patissin privacions inexorables i que els teus en tinguessin prou de veure com turmentaves els enemics.

Bèsties mortals i serp d’aram


    5 És cert que també el teu poble va sofrir l’envestida terrible d’uns animals, i moria picat per serps verinoses. * Però la teva indignació no va durar fins a l’extrem. 6 El trasbals es va perllongar just el temps d’escarmentar-los, ja que els vas donar un símbol de salvació que els recordava els manaments de la teva Llei. 7 El qui es girava a mirar-lo, quedava guarit; * però qui el salvava no era allò que contemplava, sinó tu, Senyor, que salves tothom.
    8 Amb això convencies els nostres enemics que ets tu qui allibera de qualsevol mal. 9 Ells morien quan les llagostes i els tàvecs els picaven, * sense que hi hagués cap remei per a mantenir-los amb vida. Però es mereixien que aquelles bèsties els castiguessin! 10 En canvi, ni les dents de les serps verinoses no podien res contra els teus fills: la teva misericòrdia vingué a trobar-los i els guaria. 11 Aquelles fiblades mantenien viu en ells el record dels teus manaments, però ben aviat foren guarits, perquè no caiguessin en un oblit profund i no es veiessin privats de la teva acció benvolent. 12 Perquè no els va posar bons cap herba remeiera ni cap emplastre, sinó la teva paraula, Senyor, capaç de guarir-ho tot. *
    13 Tu tens poder sobre la vida i sobre la mort, fas baixar a les portes de la mort i en fas pujar. * 14 L’home dolent pot matar, però no pot retornar la vida a qui l’ha perduda, no pot alliberar l’ànima un cop ha estat arrabassada. *

Pedregades i mannà


    15 Ningú no pot escapar-se de la teva mà. *
    16 Vas fuetejar amb el teu braç poderós aquells impius que negaven conèixer-te. Els vas escometre amb pluges torrencials, amb fortes pedregades i tempestes desfermades; vas consumir-los amb el foc. * 17 I quina meravella! Enmig de l’aigua que tot ho apaga, el foc s’abrandava amb més energia. I és que la natura combat a favor dels justos. 18 Unes vegades la flama s’amansia per no consumir els animals * enviats contra els impius, perquè així aquests poguessin veure amb els seus propis ulls que els perseguia el judici diví. 19 Altres vegades, dintre mateix de l’aigua, el foc s’abrandava amb més força encara per destruir les collites d’un país malvat.
    20 En canvi, donaves al teu poble un aliment d’àngels, * els proveïes d’un pa baixat del cel, ja preparat, que no els costava cap esforç, un pa que era ple de tota delícia, que s’adaptava a tots els gustos. 21 L’aliment que els donaves mostrava com n’ets, de dolç, * amb els teus fills, perquè s’ajustava al desig de qui el menjava, s’acomodava al gust de cada un. 22 Semblava neu i glaç, * però resistia al foc sense fondre’s. I és que volies fer-los comprendre que les collites dels enemics havien estat destruïdes per un foc que flamejava enmig de la pedregada i llampeguejava enmig de la pluja. 23 I, tanmateix, aquest mateix foc, quan es tractava d’alimentar els justos, s’oblidava fins i tot de la seva força natural.

La creació, dòcil a Déu


    24 La creació, obra teva, és com un arc al teu servei: tibant per a castigar els injustos, distès en benefici dels qui confien en tu. 25 Per això, també aleshores la creació es transformava en moltes coses, al servei del teu do que alimentava tothom segons el desig dels qui ho demanaven. 26 Així els teus fills, que tant estimes, podien comprendre, Senyor, que allò que nodreix l’home no són els fruits de la terra, sinó la teva paraula, * que manté amb vida tots els qui creuen en tu. 27 L’aliment, doncs, que el foc no destruïa, quedava fos * com si res per l’escalf d’un petit raig de sol, 28 perquè quedés clar que cal avançar-se al sol per donar-te gràcies, que cal anar a trobar-te abans no apunti el dia. * 29 Perquè l’esperança del desagraït es fondrà com gebre a l’hivern, s’escolarà com aigua que no es fa servir.

17



Tenebres per als egipcis i llum per a Israel *


    1 Senyor, que en són, de meravellosos, els teus judicis i difícils d’explicar! Per això es va esgarriar, aquella gent rebeca als teus ensenyaments.
    2 Aquells homes sense llei que estaven segurs de dominar el teu poble sant, ara s’havien tancat a casa, presoners de les tenebres, encadenats a una nit inacabable, privats de la teva eterna providència. 3 I quan es pensaven que el vel espès de l’oblit amagaria els seus pecats ocults, es van dispersar, víctimes d’un temor esgarrifós i d’al·lucinacions que els trasbalsaven. 4 Ni el racó que els aixoplugava no els defensava de la por: uns sorolls aterridors retrunyien pertot al seu voltant, mentre apareixien espectres tètrics amb cares llòbregues. 5 El foc no tenia prou força per a fer llum, ni tampoc la lluïssor espurnejant dels estels no gosava il·luminar aquella nit esgarrifosa. 6 Tan sols se’ls anava apareixent una foguera que s’encenia tota sola * i que els omplia de terror. I quan desapareixia aquella visió, l’esgarrifament que tenien els feia veure les coses encara amb més por. 7 Els artificis de la màgia resultaven ser impotents * i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet. 8 Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l’angoixa i el neguit, ara emmalaltien d’una por que feia riure. 9 I si bé no tenien cap motiu d’espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los. 10 Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir.
    11 La maldat covarda es condemna ella mateixa, i quan la consciència l’acorrala, sempre veu més dificultats de les que hi ha. 12 Només hi ha por quan falla l’ajuda que ve de la raó. 13 Quan s’afebleix la confiança interior, * es fa més insuportable no conèixer la causa d’allò que turmenta.
    14 Aquella nit, realment incapaç de fer cap mal, * sorgida del més pregon de la mort, també aquesta incapaç de fer res, tothom dormia amb el mateix malson. 15 Ara els feien córrer fantasmes monstruosos, ara quedaven paralitzats i la seva ànima defallia, perquè de sobte s’abatia sobre ells un terror inesperat. 16 I així els qui es trobaven allà en aquell país queien per terra i quedaven tancats en una presó sense reixes. 17 Fossin camperols, pastors o jornalers que treballessin durament lluny dels pobles, tots quedaven atrapats per sorpresa i havien de suportar aquell contratemps fatal. 18 A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l’aigua rajant impetuosa, 19 el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d’animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l’eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda. 20 Quan tot el món resplendia d’una llum esclatant i tothom s’ocupava sense traves dels seus treballs, 21 tan sols damunt d’ells s’estenia una nit pesant, imatge de les tenebres de la mort que els havien d’engolir. De fet, però, allò que els pesava no eren les tenebres, sinó ells mateixos.

18


    1 Mentrestant, una llum esplèndida il·luminava el teu poble sant. * Els egipcis, que els sentien sense veure’n la figura, els proclamaven benaurats perquè no patien com ells; 2 també els agraïen que, tot i els maltractaments rebuts, no cerquessin de fer-los mal, i els demanaven perdó pel que havien hagut de suportar. 3 Així, doncs, en comptes de les tenebres, oferies als teus una columna flamejant: * era per a ells una guia en un camí desconegut, i els feia de sol inofensiu en aquell viatge gloriós. 4 En canvi, els altres es mereixien ser privats de la llum i restar en aquella presó de tenebres, perquè havien retingut presoners els teus fills. Per ells havies de donar al món la llum indefectible de la Llei. *

Mort dels egipcis i salvació del poble de Déu


    5 Els egipcis havien decidit de matar els nadons del teu poble sant. * I es va salvar un sol infant, que havia estat exposat. * Però tu, com a càstig del seu crim, els vas arrabassar una multitud de fills, * i a ells els vas fer morir tots alhora dintre l’aigua impetuosa. *
    6 Aquella nit havia estat anunciada per endavant * als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat. * 7 El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics. 8 I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
    9 Els sants hereus d’una nissaga de justos * oferien víctimes d’amagat * i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. * I entonaven per primera vegada els himnes dels pares. 10 Els feia de contrapunt el clam discordant dels enemics, ressonava pertot arreu la veu planyívola dels qui ploraven els seus fills. 11 L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei. 12 Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats. 13 Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria, * ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu. *
    14 Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, * 15 la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l’extermini; 16 brandava com una espasa esmolada * el teu decret irrevocable. Dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 17 Tot d’una, els van trasbalsar malsons terribles, els sobtà un esglai inesperat. 18 Mig morts, llançats pertot arreu, manifestaven el motiu pel qual morien. 19 Els somnis que els pertorbaven, ja els ho havien anunciat, perquè no morissin sense saber la causa de la seva desgràcia.

La pesta, aturada per la intercessió d’Aaron


    20 També als justos els va tocar l’experiència de la mort, * i en el desert en caigué estesa una gran multitud. Però la teva indignació, Senyor, no va durar gaire. 21 Un home irreprotxable * corregué a defensar-los amb les armes pròpies del seu ministeri sacerdotal: la pregària i l’encens que apaivaga. Es va encarar al teu furor i va posar fi al desastre, acreditant-se així com a servidor teu. 22 Va superar el teu enuig, no amb la força corporal ni amb l’eficàcia de les armes: deturà l’executor del càstig amb la paraula, apel·lant als juraments que acompanyen les aliances que tu havies fet amb els nostres pares. * 23 Així, quan ja amuntegaven els cadàvers, ell es plantà al bell mig i deturà l’envestida de la pesta, li barrà el camí cap als qui encara vivien. 24 El seu llarg vestit sacerdotal * duia representat tot l’univers, tenia gravats en els quatre rengles de pedres precioses els noms gloriosos dels pares, i a la diadema que li cenyia el cap hi havia el signe de la teva majestat. 25 Davant d’això, l’exterminador * va recular esporuguit. Al teu poble li va bastar un tast de la teva indignació.

19



El Mar Roig: mort i alliberament


    1 En canvi, el teu enuig implacable es va abatre fins a la fi sobre els impius. Tu ja sabies el que farien: 2 deixarien sortir el poble, fins i tot li donarien pressa; * però, canviant de pensament, el perseguirien. * 3 En efecte, encara feien dol i es planyien davant les tombes dels difunts, que ja van concebre una altra idea absurda i sortiren a perseguir com a fugitius aquells a qui feia poc havien suplicat que se n’anessin. 4 Una ben merescuda fatalitat * els arrossegà a aquest extrem, fent-los oblidar els fets passats, perquè culminessin amb nous turments la part de càstig que els faltava. 5 I així, mentre el teu poble feia l’experiència d’una sortida extraordinària, aquells trobarien una mort ben sorprenent.

La creació, al servei del poble de Déu


    6 Tota la creació, obeint les teves ordres, va ser remodelada de cap i de nou en cada una de les seves espècies, perquè els teus fills fossin guardats de tot mal.
    7 I així pogueren veure el núvol cobrint la formació d’Israel, la terra eixuta emergint de l’indret on fins llavors hi havia aigua, el Mar Roig que es tornava un camí sense entrebancs, les onades violentes convertides en plana verdejant. * 8 Per aquí va passar tot un poble protegit per la teva mà, contemplant aquells prodigis admirables. 9 Com cavalls * aviats a pasturar, com anyells enjogassats, * et lloaven a tu, Senyor, que els alliberaves. 10 Recordaven el que s’havia esdevingut en el país on eren forasters, quan la terra, en comptes de bestiar, produïa mosquits, * quan el riu, en comptes de peixos, vomitava una infinitat de granotes. * 11 Més endavant, quan, enduts pel seu desig, reclamaven menjars delicats, veieren néixer una nova mena d’ocells, 12 les guatlles que pujaven de la mar * per satisfer el seu desig.

Egipte i Sodoma, exemple de maltractaments als forasters


    13 Tots aquests càstigs van caure sobre els pecadors, no sense que haguessin estat advertits prèviament per llampegades violentes. Sofrien amb tota justícia les conseqüències de la pròpia maldat, ja que havien maltractat cruelment els forasters. *
    14 Alguns, els habitants de Sodoma, * no havien volgut acollir uns desconeguts que acabaven d’arribar. Però els egipcis van tractar com a esclaus uns hostes que els havien prestat un bon servei. * 15 En conseqüència, algun càstig caurà sobre els de Sodoma pel fet d’haver acollit amb hostilitat els forasters. * 16 Però els egipcis, després d’haver rebut festivament els nouvinguts, quan ja compartien tots els mateixos drets, els van afeixugar amb treballs forçats; * 17 per això van ser ferits de ceguesa, * com ho foren els sodomites davant la porta de la casa de Lot, el just, * i, embolcallats de profundes tenebres, havien de cercar a les palpentes la porta de casa seva.

Harmonia dels elements al servei del Creador


    18 Els elements es combinaven entre ells com en l’arpa els diversos tons de les cordes configuren harmonies diverses, si bé l’instrument manté sempre el seu so característic. Això mateix apareix amb claredat quan considerem els esdeveniments que es van produir. 19 Els animals terrestres es transformaven en aquàtics, * els que neden es passejaven per terra. * 20 El foc s’abrandava dintre l’aigua, i l’aigua s’oblidava del seu poder d’apagar-lo. * 21 Les flames no consumien la carn d’uns febles animals que hi passaven pel mig, * ni tampoc fonien aquella mena d’aliment diví, tan fonedís com el glaç. *

Doxologia


    22 Senyor, en tot has fet gran i gloriós el teu poble, i has estat al seu costat en qualsevol lloc i moment.