Sofonies



2


    13 El Senyor també aixecarà la mà cap al nord
     per fer desaparèixer els assiris
     i convertirà Nínive en una devastació,
     en un lloc eixut com el desert.
    14 S’hi ajauran els ramats,
     tot el bestiar dels seus veïns.
     El mussol i l’eriçó faran nit
     dalt dels seus capitells,
     i se’n sentiran els esgarips a les finestres. *
     Des dels llindars es veuran les ruïnes,
     perquè l’embigat de cedre quedarà al descobert.
    15 Així acabarà la ciutat altiva
     que vivia confiada
     i pensava dintre seu:
     Sóc jo sola i ningú més. *
     Com s’ha convertit en solitud,
     en refugi de les bèsties!
     Tothom qui hi passi se’n riurà,
     alçarà la mà amb aires de mofa. *