Salms



119



(118)



Feliços els homes de conducta irreprensible *

Àlef


    1    1 Feliços els homes * de conducta irreprensible,
         que segueixen la Llei del Senyor.
    2    2 Feliços els homes que guarden el seu pacte
         i cerquen el Senyor amb tot el cor,
    3    3 no cometen mai cap mal,
         segueixen els seus camins.

    4    4 Has donat els teus preceptes
         perquè siguin observats fidelment.
    5    5 Tant de bo que els meus camins no es desviïn
         de guardar els teus decrets;
    6    6 mai no quedaré confós
         si faig cas dels teus manaments.

    7    7 El meu cor et lloarà amb sinceritat
         quan aprendrà que són justes les teves decisions.
    8    8 Vull guardar els teus decrets;
         no m’abandonis, no em deixis sol.
Bet


    9    9 Com mantindrà pur un jove el seu camí? *
         Vivint d’acord amb la teva paraula.
    10    10 T’he cercat amb tot el cor:
         no deixis que m’aparti dels teus manaments.

    11    11 Guardo al fons del cor * el que has promès,
         per no pecar en contra teu.
    12    12 Sigues beneït, Senyor!
         Fes que aprengui els teus decrets.

    13    13 Els meus llavis compten d’una a una
         totes les teves decisions.
    14    14 Sóc més feliç guardant el teu pacte
         que fruint de grans riqueses.

    15    15 Vull meditar els teus preceptes
         i fer cas dels teus camins.
    16    16 Els teus decrets són la meva delícia, *
         no oblidaré la teva paraula.
Guímel


    17    17 Sigues bo amb el teu servent i viuré,
         que vull guardar la teva paraula.
    18    18 Obre’m els ulls i podré contemplar
         les meravelles de la teva Llei.

    19    19 Sóc un foraster en aquesta terra; *
         no m’amaguis els teus manaments.
    20    20 La meva ànima es consumeix en el desig
         de saber a cada moment els teus designis.

    21    21 Tu amenaces aquests maleïts superbs
         que es desvien dels teus manaments.
    22    22 Allunya de mi les burles i els menyspreus,
         perquè jo guardo el teu pacte.

    23    23 Ni que els governants deliberin contra mi,
         el teu servent meditarà els teus decrets.
    24    24 El teu pacte és la meva delícia, *
         ell em fa de conseller.
Dàlet


    25    25 Estic prostrat a la pols; *
         dóna’m la vida, com havies promès.
    26    26 T’he exposat els meus camins * i m’has respost;
         fes que aprengui els teus decrets.

    27    27 Fes-me entendre el camí dels preceptes
         i meditaré les teves meravelles.
    28    28 La meva ànima es consumeix de pena;
         redreça’m, tal com vas prometre.

    29    29 Aparta’m del camí enganyós
         i fes-me el do de la teva Llei.
    30    30 He escollit el camí veritable,
         he acollit les teves decisions.

    31    31 Estic enamorat del teu pacte; *
         Senyor, fes que no quedi confós.
    32    32 Correré pel camí dels manaments,
         perquè m’has eixamplat el cor.
He


    33    33 Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor,
         que el vull seguir fins al final. *
    34    34 Fes-me entendre la teva Llei,
         que la vull guardar amb tot el cor.

    35    35 Guia’m per la senda dels manaments,
         que jo me l’estimo de debò.
    36    36 Inclina el meu cor al teu pacte,
         fes que no em deixi subornar.

    37    37 Aparta els meus ulls dels qui no són res;
         el teu camí em donarà la vida.
    38    38 Compleix amb mi la teva promesa,
         i el teu servent et serà fidel.

    39    39 Allunya les burles que jo temo;
         sé que són bones les teves decisions.
    40    40 Mira com estimo els teus preceptes;
         per la teva bondat, dóna’m la vida.
Vau


    41    41 Que m’arribi el teu amor, Senyor;
         salva’m, com havies promès.
    42    42 Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
         «Jo confio en la seva paraula.» *

    43    43 No em treguis dels llavis la paraula veritable:
         confio en el teu judici.
    44    44 Vull guardar sempre la teva Llei,
         per segles i més segles. *

    45    45 Caminaré amb el cor ample:
         jo medito els teus preceptes. *
    46    46 Davant els reis parlaré del teu pacte *
         i no hauré d’avergonyir-me’n.

    47    47 Els teus manaments fan les meves delícies, *
         me’ls estimo de debò.
    48    48 Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo, *
         medito els teus decrets.
Zain


    49    49 Recorda * la paraula donada al teu servent *
         i que manté la meva esperança. *
    50    50 Això és el que em conforta en les penes:
         la teva promesa em dóna la vida.

    51    51 Quan els superbs fan burla cruel de mi,
         jo no em decanto de la teva Llei.
    52    52 Recordo els judicis eterns,
         i aquest record, Senyor, em conforta.

    53    53 M’encenc d’indignació contra els injustos
         quan veig que abandonen la Llei.
    54    54 Els teus decrets són el tema dels meus cants
         quan em trobo en terra estranya. *

    55    55 Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, *
         i vetllo pensant en la teva Llei.
    56    56 Emprenc com a cosa meva
         la guarda dels teus preceptes. *
Het


    57    57 Jo dic, Senyor, que la meva heretat
         és guardar les teves paraules.
    58    58 El meu cor cerca de complaure’t:
         compadeix-te de mi, com vas prometre.

    59    59 Examino els meus camins
         perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.
    60    60 M’afanyo, no vull deturar-me
         en la guarda dels teus manaments.

    61    61 Els paranys dels injustos m’envolten,
         però jo no oblido la teva Llei.
    62    62 A mitjanit em llevo a lloar-te,
         perquè són justes les teves decisions.

    63    63 M’uneixo a tots els teus fidels,
         als qui guarden els teus preceptes.
    64    64 La terra és plena del teu amor, Senyor; *
         fes que aprengui els teus decrets.
Tet


    65    65 Has fet feliç, * Senyor, el teu servent,
         tal com havies promès.
    66    66 Ensenya’m * a tenir enteniment i bon sentit,
         que jo tinc fe en els teus manaments.

    67    67 Abans de passar penes, vivia esgarriat,
         però ara tinc present la teva promesa.
    68    68 Tu ets bo i tu fas el bé;
         ensenya’m els teus decrets.

    69    69 Quan els superbs maquinen mentides contra mi,
         jo guardo de tot cor els teus preceptes.
    70    70 Els seus cors s’han endurit, són insensibles, *
         però la teva Llei fa la meva delícia. *

    71    71 M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
         així he après els teus decrets. *
    72    72 M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis
         que mil monedes d’or o de plata. *
Iod


    73    73 Les teves mans m’han fet i m’han creat, *
         dóna’m seny i aprendré els teus manaments.
    74    74 Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran *
         perquè confio en la teva paraula.

    75    75 Reconec que són justes les teves decisions:
         amb raó, Senyor, he sofert tantes penes.
    76    76 Que el teu amor em conforti,
         tal com vas prometre al teu servent.

    77    77 Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré;
         la teva Llei fa les meves delícies. *
    78    78 Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb engany;
         jo meditaré els teus preceptes.

    79    79 Que es posin a favor meu els teus fidels,
         els qui coneixen el teu pacte.
    80    80 Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets
         i no quedaré confós.
Caf


    81    81 Em sento defallir de tant esperar la salvació,
         però confio en la teva paraula.
    82    82 Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès,
         i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»

    83    83 Fins si em quedava ressec com un odre fumat, *
         no oblidaria els teus decrets.
    84    84 Quant de temps viurà encara el teu servent?
         Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen? *

    85    85 M’han posat paranys els superbs,
         que no viuen segons la teva Llei.
    86    86 Tots els teus manaments són veritat; *
         ajuda’m, que em persegueixen sense causa.

    87    87 Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,
         però jo no he abandonat els teus preceptes.
    88    88 Per l’amor que em tens, dóna’m la vida
         i guardaré el pacte que vas proclamar.
Làmed


    89    89 La teva paraula és eterna, Senyor,
         persistirà com el cel. *
    90    90 La teva fidelitat es manté pels segles,
         com es manté la terra que has fixat. *

    91    91 Tot subsisteix * fins ara perquè així ho has decidit;
         tota cosa està al teu servei.
    92    92 Si la teva Llei no fes les meves delícies, *
         jo hauria sucumbit, amb tantes penes.

    93    93 Mai no oblidaré els teus preceptes;
         gràcies a ells em dónes la vida.
    94    94 Sóc teu: * et prego que em salvis,
         que jo medito els teus preceptes.

    95    95 Els injustos em sotgen per perdre’m,
         però jo miro d’entendre el teu pacte.
    96    96 He vist límits a la cosa més perfecta,
         però els teus manaments són immensos. *
Mem


    97    97 Com estimo la teva Llei!
         Tot el dia la porto al pensament.
    98    98 Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic,
         perquè me’ls he fet meus per sempre.

    99    99 Sóc més instruït que tots els meus mestres
         de tant que medito el teu pacte.
    100    100 Guardar els teus preceptes
         em fa més assenyat que els ancians. *

    101    101 Aparto els meus peus del mal camí,
         vull viure atent a les teves paraules.
    102    102 Les decisions que has pres, no les defujo;
         tu me les has ensenyades.

    103    103 Quina dolçor, les teves promeses!
         Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. *
    104    104 El seny em ve dels teus preceptes;
         per això detesto els camins enganyosos.
Nun


    105    105 La teva paraula és llum dels meus passos,
         la claror que m’il·lumina el camí. *
    106    106 Ho he jurat i ho mantinc:
         guardaré les teves justes decisions.

    107    107 Són grans, Senyor, les penes que sofreixo:
         dóna’m la vida, com havies promès.
    108    108 Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis *
         i fes que aprengui els teus designis.

    109    109 La meva vida està sempre en perill, *
         però no oblido la teva Llei.
    110    110 M’han parat una trampa els injustos,
         però jo no em desvio dels teus preceptes.

    111    111 Tindré sempre per herència el teu pacte:
         és l’alegria del meu cor. *
    112    112 Compliré de cor els teus decrets,
         del tot i per sempre. *
Sàmec


    113    113 Em desagraden els qui són dobles de cor, *
         jo estimo la teva Llei.
    114    114 Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, *
         confio en la teva paraula.

    115    115 Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal,
         que vull guardar els manaments del meu Déu.
    116    116 Rep-me, tal com vas prometre, i viuré;
         que no sigui confosa la meva esperança.

    117    117 Sostén-me i seré salvat,
         els teus decrets sempre són la meva delícia.
    118    118 Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets,
         enganyats per la pròpia astúcia.

    119    119 Per a tu són escòria els injustos del país;
         per això estimo el teu pacte.
    120    120 Tot el meu cos s’esborrona de por,
         perquè temo els teus judicis.
Ain


    121    121 He obrat segons el dret i la justícia:
         no m’abandonis en mans dels opressors.
    122    122 Garanteix que faràs feliç el teu servent,
         que no m’oprimiran els superbs.

    123    123 Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis
         i que arribin els béns promesos.
    124    124 Mostra l’amor que tens al teu servent,
         fes que aprengui els teus decrets.

    125    125 Sóc el teu servent, * dóna’m seny
         i coneixeré el teu pacte.
    126    126 Ja és hora que intervinguis, Senyor:
         ells han violat la teva Llei.

    127    127 Jo estimo els teus manaments
         més que l’or, més que l’or fi; *
    128    128 per això trobo justos els teus preceptes
         i em desagraden els camins enganyosos.
Pe


    129    129 És admirable, el teu pacte;
         per això el té present la meva ànima.
    130    130 La teva paraula, explicada, dóna llum
         i l’entenen els senzills.

    131    131 Obro la boca i aspiro amb delit:
         m’enamoren els teus manaments.
    132    132 Mira’m i compadeix-te de mi,
         tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom. *

    133    133 Que la teva promesa guiï els meus passos,
         que ningú no em domini amb males arts.
    134    134 Allibera’m dels homes que oprimeixen,
         que pugui guardar els teus preceptes.

    135    135 Fes veure al teu servent la llum de la teva mirada, *
         ensenya’m els teus decrets.
    136    136 Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls *
         quan veig els qui no guarden la teva Llei.
Sade


    137    137 Ets just, Senyor,
         i són rectes les teves decisions. *
    138    138 Has establert el teu pacte amb justícia
         i amb tota veritat.

    139    139 Sento un zel que em consumeix, *
         veient com l’adversari oblida les teves paraules.
    140    140 La teva promesa és de bona llei; *
         el teu servent l’estima.

    141    141 Sóc petit i menyspreat,
         però no oblido els teus preceptes.
    142    142 La teva justícia dura per sempre,
         és veritat la teva Llei.

    143    143 Quan em trobava en el perill i en la desgràcia,
         els teus manaments feien la meva delícia. *
    144    144 El teu pacte és just per sempre,
         dóna’m seny i viuré.
Cof


    145    145 Clamo amb tot el cor, * Senyor, escolta’m:
         vull complir els teus decrets.
    146    146 Jo t’invoco: salva’m,
         i guardaré el teu pacte.

    147    147 Encara no és de dia * ja vinc a implorar-te,
         confio en les teves paraules.
    148    148 Abans d’hora es desvetllen els meus ulls *
         per meditar les teves promeses.

    149    149 Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam;
         dóna’m la vida, com vas decidir.
    150    150 Són a prop els meus astuts perseguidors,
         que estan lluny de la teva Llei. *

    151    151 Però tu, Senyor, ets a prop meu, *
         i es mantenen ferms tots els teus manaments;
    152    152 conec, de fa temps, el teu pacte
         i sé que l’has assegurat per sempre.
Reix


    153    153 Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n,
         que no oblido la teva Llei.
    154    154 Pledeja a favor meu i rescata’m;
         com vas prometre, dóna’m la vida. *

    155    155 La salvació és lluny dels injustos,
         perquè no mediten els teus decrets.
    156    156 És gran, Senyor, la teva misericòrdia;
         com vas decidir, dóna’m la vida.

    157    157 Són molts els enemics que em persegueixen,
         però jo no m’he apartat del teu pacte.
    158    158 Em repugnen els qui he vist apostatar
         sense fer cas de les teves promeses.

    159    159 Mira com estimo els teus preceptes!
         Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida.
    160    160 La teva paraula comença en la veritat, *
         són justes i eternes les teves decisions.
Xin


    161    161 Quan els governants em persegueixen sense causa,
         el meu cor només tem les teves paraules.
    162    162 La teva promesa em fa tan feliç
         com a un home que troba un gran tresor. *

    163    163 Avorreixo l’engany, el detesto,
         i estimo la teva Llei.
    164    164 Et lloo set vegades cada dia, *
         perquè són justes les teves decisions.

    165    165 Tenen molta pau els qui estimen la teva Llei:
         res no els farà ensopegar. *
    166    166 Espero que em salvis, Senyor:
         jo compleixo els teus manaments.

    167    167 La meva ànima guarda el teu pacte;
         me l’estimo de debò.
    168    168 Guardo el teu pacte i els teus decrets;
         tots els meus camins són davant teu.
Tau


    169    169 Que el meu clam arribi a la teva presència;
         Senyor, dóna’m seny, com vas prometre.
    170    170 Que arribi fins a tu la meva súplica;
         tal com vas prometre, allibera’m.

    171    171 Tinc a flor de llavis la lloança,
         perquè em fas aprendre els teus decrets.
    172    172 La meva llengua canta les teves promeses
         perquè els teus manaments són justos.

    173    173 Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me:
         jo he escollit els teus preceptes.
    174    174 Anhelo que em salvis, Senyor;
         la teva Llei és la meva delícia. *

    175    175 Que visqui la meva ànima i et lloï
         i que m’ajudin les teves decisions.
    176    176 M’havia esgarriat com una ovella perduda: *
         vine a buscar el teu servent,
         que jo no oblido els teus manaments.