Levític



4


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica això als israelites: Quan algú de vosaltres cometi involuntàriament una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, * feu això: *
    3 »Si el qui ha comès la falta és el gran sacerdot, * implicant així el poble en la seva culpa, ha d’oferir al Senyor un vedell que no tingui cap defecte, com a sacrifici pel pecat. 4 El portarà a l’entrada de la tenda del trobament, davant el Senyor, li posarà la mà sobre el cap * i després el degollarà davant d’ell. 5 Prendrà sang del vedell i la durà a la tenda del trobament, 6 mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l’exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim. * 7 Després, a la presència del Senyor, untarà amb la sang els angles de l’altar de l’encens aromàtic, * situat dins la tenda del trobament. La resta de la sang del vedell, la vessarà al peu de l’altar dels holocaustos que hi ha a l’entrada de la tenda. 8 Acabat traurà tot el greix del vedell ofert en sacrifici pel pecat, és a dir, tota la part greixosa que cobreix el ventre, 9 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge extreta amb els ronyons, 10 tal com es fa amb el vedell ofert com a sacrifici de comunió, i el sacerdot ho cremarà a l’altar dels holocaustos. 11 Però la pell del vedell, tota la carn, amb el cap i les potes, els budells amb els excrements, 12 és a dir, tot el que resta del vedell, ho farà treure fora del campament en un lloc ritualment pur, a l’abocador de les cendres, i ho cremarà damunt la llenya. És allí que ha de ser cremat.

b. El sacrifici per una falta de la comunitat *


    13 »Si és tota la comunitat d’Israel la que, sense adonar-se’n, ha fet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, ha comès una falta, encara que els hagi passat inadvertida. 14 Quan es conegui la falta comesa, la comunitat haurà d’oferir un vedell com a sacrifici pel pecat: el portarà davant la tenda del trobament. 15 Els ancians de la comunitat posaran les mans sobre el cap de la víctima, i després un d’ells la degollarà davant el Senyor. 16 El gran sacerdot durà sang del vedell a la tenda del trobament, 17 mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l’exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim. 18 Després untarà amb la sang els angles de l’altar, situat dins la tenda del trobament, davant el Senyor. Tota la resta de la sang, la vessarà al peu de l’altar dels holocaustos que hi ha a l’entrada de la tenda. 19 Acabat traurà tot el greix del vedell i el cremarà a l’altar. 20 Amb aquest vedell farà exactament el mateix que es fa amb el vedell ofert com a sacrifici pel pecat. * Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la comunitat, la falta els serà perdonada. 21 Després, tot el que resta del vedell, ho farà treure fora del campament i ho cremarà, tal com es fa amb el vedell esmentat anteriorment. * És el sacrifici pel pecat de la comunitat.

c. El sacrifici per una falta del sobirà *


    22 »Si és el sobirà qui, sense adonar-se’n, ha fet alguna acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, el seu Déu, ha comès una falta. 23 Tan bon punt l’hagin fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena un boc del ramat de cabres que no tingui cap defecte. 24 Posarà la mà sobre el cap del boc i després el degollarà davant el Senyor, al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. És un sacrifici pel pecat. 25 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l’altar dels holocaustos. Després vessarà la resta de la sang al peu de l’altar. 26 Acabat cremarà tot el greix a l’altar, com es fa en els sacrificis de comunió. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació pel sobirà, la falta li serà perdonada.

d. El sacrifici per una falta d’algú del poble *


    27 »Si algú altre, sense adonar-se’n, fa una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, també ell ha comès una falta. 28 Tan bon punt l’hagin fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena una cabra que no tingui cap defecte, en sacrifici pel pecat. 29 Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. 30 El sacerdot mullarà el dit en la sang i untarà amb la sang els angles de l’altar dels holocaustos. Després vessarà tota la resta de la sang al peu de l’altar. 31 Acabat traurà tot el greix tal com es fa amb la víctima oferta com a sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l’altar, com a ofrena d’olor agradable al Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per aquella persona, la falta li serà perdonada.
    32 »Si en comptes d’una cabra presenta una ovella com a sacrifici pel pecat, no ha de tenir cap defecte. 33 Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà en sacrifici pel pecat al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. 34 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l’altar dels holocaustos. Després vessarà tota la resta de la sang al peu de l’altar. 35 Acabat traurà tot el greix tal com es fa amb l’anyell ofert en sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l’altar, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta que aquella persona havia comès, la falta li serà perdonada.

5



e. Casos especials del sacrifici pel pecat


    1 »Si algú és citat a comparèixer com a testimoni d’un fet i, després d’haver escoltat l’adjuració que l’obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa. *
    2 »Si algú, sense adonar-se’n, toca alguna cosa impura, sigui el cos mort d’un animal impur, tant si és salvatge com domèstic, o el d’una bestiola impura morta, encara que li hagués passat inadvertit, queda impur i ha comès una falta. *
    3 »També en el cas que algú, sense adonar-se’n, toqui qualsevol de les impureses humanes que fan impur el qui hi té contacte, * si després se n’adona, ha comès una falta.
    4 »Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d’esma en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, * encara que de moment no se n’adoni, si després se’n fa conscient, ha comès una falta. *
    5 »Per tant, tothom qui hagi faltat en alguna d’aquestes coses, ha de reconèixer la falta comesa. 6 Després, per a reparar la seva falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farà per ell el ritu d’expiació.

f. Cas dels pobres


    7 »Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presenti al Senyor, per la falta comesa, dues tórtores o dos colomins. * N’oferirà un en sacrifici pel pecat i l’altre en holocaust. 8 Portarà els ocells al sacerdot, i aquest oferirà en primer lloc l’ocell destinat al sacrifici pel pecat. Li obrirà el coll arran de la nuca, però sense arrencar-li del tot el cap. 9 Després aspergirà amb sang de la víctima els quatre costats de l’altar i escorrerà la resta de la sang al peu de l’altar. És un sacrifici pel pecat. 10 Acabat oferirà l’altre ocell en holocaust, segons el ritu de costum. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta d’aquella persona, la falta li serà perdonada.
    11 »Si algú no té recursos ni per a dues tórtores o dos colomins, que presenti com a ofrena pel pecat tres quilos * de flor de farina, però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és un sacrifici pel pecat. 12 Portarà la farina al sacerdot, i aquest en prendrà un bon grapat i el cremarà a l’altar com a ofrena de memorial, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. És una ofrena per a expiar el pecat. 13 Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta comesa per aquella persona en algun d’aquests casos, la falta li serà perdonada. La resta de l’ofrena, igual com en les ofrenes de farina, correspon al sacerdot.