Josuè



9


    3 Però els hivites que habitaven a Gabaon, * així que van saber tot el que Josuè havia fet a Jericó i a Ai, 4 foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits, 5 van calçar-se sandàlies gastades i apedaçades i es posaren uns vestits molt vells. El pa que duien era sec i engrunat. 6 Es van presentar així al campament de Guilgal i digueren a Josuè i als israelites:
     —Venim d’un país llunyà a demanar-vos que feu una aliança amb nosaltres. *
    7 Els israelites van respondre a aquells hivites:
     —I si resultés que viviu enmig nostre? Com podríem llavors pactar una aliança amb vosaltres? *
    8 Ells van declarar a Josuè:
     —Venim a posar-nos al teu servei.
     Josuè va insistir:
     —Però, qui sou i d’on veniu?
    9 Ells li respongueren:
     —Nosaltres, els teus servents, venim d’un país molt llunyà, atrets per l’anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte * 10 i de com va tractar els dos reis amorreus que vivien a l’altra banda del Jordà: Sehon, rei d’Heixbon, i Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot. 11 Els ancians i tota la gent del nostre país ens van aconsellar de prendre provisions per al viatge i de venir-vos a trobar per dir-vos: “Ens posem al vostre servei i us demanem que feu una aliança amb nosaltres.” 12 Mireu el nostre pa. Era tou i calent el dia que vam preparar a casa les provisions per venir fins aquí. Ja ho veieu, ara és sec i engrunat. 13 Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s’han anat gastant durant aquest llarg viatge.
    14 Llavors els israelites van acceptar part de les provisions * dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor. * 15 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
    16 Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells. 17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. * 18 Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat, 19 i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble:
     —Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent. 20 Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina. *
    21 Els principals de la comunitat van dir:
     —Que visquin!
     D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.
    22 En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:
     —Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre? 23 Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu * de llenya i d’aigua el temple del meu Déu.
    24 Els gabaonites li havien respost:
     —Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. * Temíem molt per les nostres vides. 25 Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte.
    26 Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin, 27 però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir. *