Josuè




La conquesta de Canaan (2-12)


2



Josuè envia espies a Jericó


    1 Des de Xitim, * Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó * i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab * i s’hi quedaren a dormir. 2 Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. 3 De seguida ell envià guardes a dir a Rahab:
     —Dóna’ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país.
    4 Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre:
     —És cert: se m’han presentat a casa dos homes, però no sabia d’on eren. 5 Han sortit al capvespre, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé pas on deuen haver anat. Si us afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu.
    6 Ella, però, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia. * 7 Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades.

Pacte entre Rahab i els espies


    8 Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat 9 i els digué:
     —Jo sé * que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. 10 Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d’Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguéssiu passar * i també que heu consagrat a l’extermini * Sehon i Og, * els dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà. 11 Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra. 12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur 13 que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin.
    14 Els dos homes li van respondre:
     —Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència.
    15 Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, * ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla. 16 I els digué:
     —Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs.
    17 Els homes li van respondre:
     —Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, però amb aquestes condicions: 18 quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família. 19 El qui surti fora de la porta de casa teva serà responsable de la seva mort; * nosaltres no hi tindrem cap culpa. Però si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables. 20 Ara bé, si ens descobreixes, quedarem lliures del jurament que ens has demanat.
    21 Ella els respongué:
     —Quedem tal com heu dit.
     I es va acomiadar d’ells. Així que se n’hagueren anat, ella va deixar lligat el cordó escarlata a la finestra. 22 Els dos homes van marxar cap a la muntanya i s’hi van estar tres dies amagats, esperant que tornessin a Jericó els seus perseguidors, que els havien buscat inútilment pertot arreu. 23 Acabat van baixar de la muntanya, travessaren el Jordà i es presentaren a Josuè, fill de Nun, per explicar-li tot el que els havia passat. 24 Li van dir:
     —És veritat, el Senyor ens posa a les mans tot el país. Els seus habitants es fonen de por només de pensar en nosaltres.

3



El pas del Jordà *


    1 Josuè va aixecar el campament de bon matí i marxà des de Xitim fins al Jordà amb tots els israelites. Allí acamparen abans de travessar el riu. 2 Al cap de tres dies, els capdavanters van recórrer tot el campament 3 comunicant al poble aquesta ordre:
     —Així que veureu l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, * avanceu des d’on us trobeu i seguiu-la, 4 però sense acostar-vos-hi. L’arca ha d’anar unes mil passes * al davant vostre. Així sabreu el camí que heu de fer, ja que fins ara no hi heu passat mai.
    5 Josuè va dir al poble:
     —Purifiqueu-vos, * perquè demà el Senyor farà meravelles entre vosaltres.
    6 I als sacerdots els digué:
     —Preneu l’arca de l’aliança i poseu-vos davant el poble.
     Ells van agafar l’arca i avançaven al davant de tots.
    7 El Senyor va dir a Josuè:
     —Des d’avui, jo et faré gran als ulls de tot Israel; així sabran que jo sóc amb tu * com ho vaig ser amb Moisès. 8 Mana als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que s’aturin quan arribin arran de l’aigua del Jordà.
    9 Llavors Josuè digué als israelites:
     —Acosteu-vos i escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu. 10 Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres i que expulsarà de davant vostre els cananeus, els hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus. * 11 Mireu, l’arca de l’aliança del Sobirà de tota la terra us precedirà en el pas del Jordà. 12 Escolliu-vos ara dotze homes de les tribus d’Israel, un per cada tribu. 13 Així que els sacerdots que porten l’arca del Senyor, el sobirà de tota la terra, posin els peus dintre el Jordà, l’aigua que baixa s’aturarà i quedarà embassada. *
    14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant. 15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, * però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, 16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. * Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, * acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van aturar dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta. *

4



Dotze pedres commemoratives *


    1 Quan tot el poble hagué acabat de travessar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: *
    2 —Escolliu dotze homes, un per cada tribu, 3 i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s’havien aturat els sacerdots, i se l’emporti al lloc on acampareu aquesta nit.
    4 Josuè va cridar els dotze israelites que havia escollit, un per cada tribu, 5 i els digué:
     —Aneu davant l’arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d’Israel, 6 per fer-ne un monument. * Quan el dia de demà els vostres fills us preguntin què signifiquen per a vosaltres * aquestes pedres, 7 els respondreu: “L’aigua del Jordà es va aturar davant l’arca de l’aliança del Senyor. Quan l’arca passava el riu, l’aigua s’aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d’Israel.” *
    8 Els homes designats van fer el que Josuè ordenava. Prengueren dotze pedres del mig del Jordà, una per cada tribu d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Josuè, les van portar fins al lloc on havien de fer nit i les hi plantaren. 9 Josuè va fer erigir també dotze pedres dintre el Jordà, en el mateix lloc on s’havien aturat els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança. Encara hi són el dia d’avui.
    10 Els sacerdots que portaven l’arca es van quedar al mig del Jordà fins que es complí del tot allò que el Senyor havia manat a Josuè de dir al poble. Així Josuè va seguir les recomanacions de Moisès. Mentrestant el poble s’afanyava a travessar el riu. 11 Quan tot el poble acabà de travessar, passaren els sacerdots amb l’arca del Senyor i es posaren al davant de tots. 12 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. * 13 Foren quaranta mil els homes que van desfilar a la presència del Senyor cap a les planes de Jericó, a punt de combatre. 14 Aquell dia el Senyor va fer gran Josuè als ulls de tot Israel, i sempre més el van respectar com havien respectat Moisès mentre va viure.
    15 El Senyor havia dit a Josuè:
    16 —Ordena als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que surtin del Jordà.
    17 Josuè va donar l’ordre, 18 i tan bon punt els sacerdots que duien l’arca van sortir del Jordà i trepitjaren la terra seca, les aigües del Jordà tornaren a córrer entre les ribes, igual que abans. 19 El poble va pujar des del Jordà, el dia deu del mes primer, * i va acampar a Guilgal, * a l’est de Jericó. 20 Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà, 21 i digué als israelites:
     —Quan, el dia de demà, els vostres fills us preguntin què signifiquen aquestes pedres, 22 els ho explicareu així: “Israel va travessar el Jordà per terra eixuta. 23 El Senyor, el vostre Déu, va eixugar davant vostre les aigües del riu fins que poguéreu passar, com en altre temps havia eixugat les del Mar Roig fins que nosaltres poguérem passar. * 24 El Senyor ho va fer així perquè tots els pobles de la terra sàpiguen com n’és, de poderosa, la seva mà i vosaltres reverencieu sempre el Senyor, el vostre Déu.” *

5


    1 Els reis amorreus que vivien a l’oest del Jordà i tots els reis cananeus que habitaven vora el mar Mediterrani sentiren a dir el que el Senyor havia fet. Quan van saber que havia eixugat les aigües del Jordà perquè passessin * els israelites, quedaren descoratjats i no se sentien amb esma per a resistir-los. *

Circumcisió a Guilgal


    2 En aquell temps, el Senyor va dir a Josuè:
     —Fes-te ganivets de sílex i circumcida la nova generació d’israelites. *
    3 Josuè va fer tallar ganivets de sílex i circumcidà els israelites * en el tossal de la Circumcisió. * 4 Els va circumcidar per aquesta raó: tots els homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte, havien mort pel camí, al desert; 5 tots ells havien estat circumcidats. Però els qui van néixer pel camí, al desert, després de la sortida d’Egipte, eren incircumcisos. 6 Efectivament, els israelites havien caminat quaranta anys pel desert fins que es va acabar la generació d’homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte i no havien obeït el Senyor. El Senyor els havia jurat que no els deixaria veure el país que havia promès als seus pares, * un país que regalima llet i mel. * 7 Ara, en comptes d’ells, el donava als seus fills. Són aquests els qui Josuè va circumcidar, ja que durant la marxa pel desert no havien estat circumcidats.
    8 Després de la circumcisió, tots es quedaren al campament reposant fins que se’ls tancà la ferida. 9 Llavors el Senyor digué a Josuè:
     —Avui us he tret la ignomínia d’Egipte que portàveu damunt vostre. *
     Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. * I encara avui porta aquest nom.

Primera Pasqua a Canaan


    10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, * a les planes de Jericó. 11 Des de l’endemà d’haver celebrat la Pasqua, van menjar el gra torrat i el pa sense llevat que havien preparat amb les collites del país. * 12 Des d’aquell matí va deixar de caure el mannà. * Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan. *

Aparició a Josuè


    13 Un dia que Josuè es trobava als voltants de Jericó, tot alçant els ulls va veure un home dret al seu davant amb l’espasa a la mà. Josuè se li va acostar i li digué:
     —Ets amic o enemic?
    14 Ell li va respondre:
     —Jo sóc el cap de l’exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat.
     Josuè es prosternà amb el front a terra i li digué:
     —Què mana el meu senyor al seu servent?
    15 El cap de l’exèrcit del Senyor li va respondre:
     —Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. *
     I Josuè es va descalçar. *

6



Conquesta de Jericó *


    1 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. 2 El Senyor va dir a Josuè:
     —Poso a les teves mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. 3 Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. 4 Set sacerdots aniran davant l’arca, cada un amb un corn a la mà. El setè dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquin els corns. * 5 Quan sentireu el toc llarg, * que tot l’exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra. * Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l’assalt de Jericó.
    6 Josuè, fill de Nun, va cridar els sacerdots i els digué:
     —Preneu l’arca de l’aliança i que set de vosaltres vagin davant l’arca del Senyor tocant els corns.
    7 Després va donar aquesta ordre al poble:
     —Aneu a fer la volta entorn de la ciutat i que els homes d’avantguarda se situïn davant l’arca del Senyor.
    8 Tot es va fer tal com Josuè ho ordenava. Els set sacerdots que tocaven els corns davant l’arca del Senyor van posar-se en marxa. 9 L’avantguarda precedia els sacerdots que tocaven, i darrere l’arca seguia la rereguarda. Tots marxaven al toc dels corns. 10 Josuè havia manat al poble que guardés silenci, sense fer cap crit de guerra i sense dir paraula, fins al dia que els ordenés que llancessin el crit de guerra amb tota la força.
    11 Van fer, doncs, la volta a la ciutat amb l’arca del Senyor, i tots se’n tornaren al campament per fer-hi nit.
    12 L’endemà, Josuè es va alçar de bon matí. Els sacerdots agafaren l’arca del Senyor, 13 i els set sacerdots que tocaven els corns anaven al davant. Els homes d’avantguarda obrien la marxa, i la tancava la rereguarda, tot avançant al toc dels corns darrere l’arca del Senyor. 14 Aquell segon dia van fer també la volta a la ciutat i se’n tornaren al campament. Durant sis dies van fer el mateix. 15 El setè dia es van llevar de bon matí i van fer set vegades la volta acostumada a Jericó: fou l’únic dia que van fer set voltes a la ciutat. 16 A la setena volta, quan els sacerdots van tocar els corns, Josuè donà l’ordre:
     —Llanceu el crit de guerra, que el Senyor fa caure Jericó a les vostres mans! 17 La ciutat, amb tot el que hi ha a dins, serà consagrada a l’extermini com a ofrena al Senyor, * llevat de Rahab, la prostituta, i els qui són a casa seva. La deixarem amb vida perquè va amagar els nostres espies. * 18 Però alerta a no tocar res consagrat a l’extermini! Si us quedàveu alguna cosa faríeu caure la desgràcia i el càstig de l’extermini sobre el nostre campament. * 19 Tota la plata i l’or, tots els objectes de bronze i de ferro, els consagrarem al Senyor i els portarem al seu tresor. *
    20 Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. * 21 Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l’extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases.

Josuè deixa amb vida Rahab


    22 Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d’allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat.
    23 Els joves espies van anar-hi i tragueren Rahab, el seu pare, la seva mare i els seus germans, amb tot el que era seu, i els instal·laren fora del campament israelita. * 24 Llavors el poble va calar foc a la ciutat amb tot el que hi havia a dins. Només la plata, l’or i els objectes de bronze i de ferro, els van destinar al tresor del temple del Senyor. * 25 Josuè va estalviar Rahab, la prostituta, amb tota la seva família i tots els seus béns, perquè havia amagat els espies encarregats d’explorar Jericó. Rahab i els seus descendents * han viscut enmig del poble d’Israel fins al dia d’avui.
    26 En aquella ocasió, Josuè va llançar aquesta maledicció:
     —Maleït sigui en nom del Senyor l’home que vulgui reconstruir aquesta ciutat! En posarà els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit! *
    27 El Senyor era amb Josuè, i la seva fama s’escampà per tot el país.