Job




Pròleg (1-2)


1



Presentació de Job


    1 Hi havia un home a la terra d’Us * que es deia Job. * Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal. * 2 Tenia set fills i tres filles. 3 Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. * Era l’home més poderós de les terres d’orient. *
    4 Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells. 5 Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, * i de bon matí oferia un holocaust * per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès * Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.

Primera prova


    6 Un dia es va reunir la cort celestial * a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador. *
    7 El Senyor li preguntà:
     —I tu, d’on véns?
     Ell respongué:
     —De fer voltes per la terra i recórrer-la.
    8 El Senyor li va dir:
     —¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.
    9 L’Acusador va contestar:
     —¿És que Job reverencia Déu de franc? 10 ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos * per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. 11 Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà * a la cara!
    12 Llavors el Senyor digué a l’Acusador:
     —Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis.
     I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor.
    13 Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, 14 es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia:
     —Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, 15 ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba * que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. * Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
    16 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
     —Ha caigut foc del cel * sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
    17 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
     —Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
    18 Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
     —Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran 19 quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat * i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
    20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit * i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra 21 i digué:
     —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. * El Senyor * ho dóna, ell mateix ho pren. * Beneït sigui el seu nom! *
    22 Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.

2



Segona prova *


    1 Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador. *
    2 El Senyor li preguntà:
     —I tu, d’on véns?
     Ell respongué:
     —De fer voltes per la terra i recórrer-la.
    3 El Senyor li va dir:
     —¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat.
    4 L’Acusador va contestar:
     —No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. * 5 Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà * a la cara!
    6 Llavors el Senyor digué a l’Acusador:
     —El poso a les teves mans, però respecta-li la vida.
    7 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus. * 8 Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa. 9 La seva dona li deia:
     —¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix * Déu i mor d’una vegada!
    10 Job li va respondre:
     —Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? *
     Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.

Els tres amics de Job


    11 Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. * Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.
    12 Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps. * 13 Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, * perquè veien que el dolor de Job era molt gran.

Diàleg entre Job i els seus amics (3-31)