Isaïes



Apocalipsi d’Isaïes *


24



El judici de Déu sobre tota la terra


    1 El Senyor devastarà la terra i l’assolarà,
     capgirarà tot el món
     i en dispersarà els habitants.
    2 Tindran la mateixa fi
     el sacerdot i el poble,
     l’amo i l’esclau,
     la mestressa i la serventa,
     el venedor i el comprador,
     el prestador i el qui manlleva,
     el creditor i el deutor.
    3 La terra serà del tot arrasada,
     del tot saquejada.
     El Senyor mateix ha dictat aquesta sentència.
    4 La terra decau esllanguida,
     el món es marfon i decau,
     els cims de la terra llangueixen. *
    5 La gent ha profanat la terra * on habita:
     ha desobeït les lleis,
     ha violat els preceptes,
     ha trencat l’aliança eterna. *
    6 Per això la maledicció devora la terra,
     i els seus habitants en porten la pena;
     per això minven els qui l’habiten,
     ja hi queda poca gent. *
    7 El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps.
     Els amics de diversions ara gemeguen. *
    8 L’alegria dels tamborins
     i la bullícia dels balladors s’han acabat;
     han emmudit les cítares joioses.
    9 No se senten cançons de taverna,
     els bevedors troben amarga la beguda. *
    10 La ciutat, deserta, * és una ruïna,
     les cases tenen obstruïda l’entrada.
    11 Pels carrers la gent s’exclama perquè no hi ha vi,
     s’han eclipsat les festes,
     l’alegria ha abandonat el país.
    12 Dins la ciutat només hi ha desolació;
     les seves portes, estellades, són una ruïna.
    13 En el país i enmig dels pobles
     ha quedat tan poca cosa
     com en l’olivera després de la collita,
     com en el cep després de la verema. *

Una alegria precipitada


    14 Alguns cridaran d’alegria
     aclamant la majestat del Senyor: *
     «Lloeu-lo des de ponent,
    15 des de llevant doneu glòria al Senyor;
     lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,
     a les illes llunyanes de la mar.
    16 De l’extrem de la terra hem sentit cantar:
     Glòria al Déu just!» *
     Però jo dic: «Pobre de mi, pobre de mi!
     Ai de mi! Els traïdors traeixen,
     els traïdors no paren de trair.»
    17 El pànic, la fossa i el filat
     se us tiren al damunt, habitants de la terra.
    18 Qui fugi dels crits de pànic
     caurà dintre la fossa,
     i si surt de la fossa,
     s’enredarà a les malles del filat. *
     Les comportes del cel s’han obert
     i els fonaments de la terra tremolen. *
    19 La terra s’esquerda,
     s’esberla la terra,
     tremola sencera;
    20 fa tentines com un embriac,
     sacsejada com una barraca. *
     Cau sota el pes de la seva apostasia,
     no s’aixecarà mai més.
    21 Aquell dia, el Senyor demanarà comptes,
     allà dalt, a l’estol dels astres, *
     i aquí baix, als reis de la terra. *
    22 Els amuntegaran, encadenats, en una fossa,
     els reclouran a la presó,
     i molt de temps després els judicaran.
    23 La lluna es retirarà avergonyida,
     el sol s’amagarà ple de confusió, *
     quan el Senyor de l’univers vindrà a regnar
     a la muntanya de Sió i a Jerusalem. *
     La seva glòria es manifestarà als seus ancians. *

25



El Senyor, refugi dels pobres


    1 Senyor, tu ets el meu Déu. *
     T’exalçaré i proclamaré el teu nom:
     has dut a terme plans admirables, *
     ferms i segurs, decidits fa molt de temps.
    2 De la gran ciutat, n’has fet un enderroc,
     de la muralla inexpugnable, una ruïna.
     La fortalesa estrangera ja no és ciutat,
     i mai més no serà reconstruïda. *
    3 Per això un poble fort reconeix la teva glòria,
     et tem la capital dels pobles tirans, *
    4 perquè has estat el refugi dels febles,
     el refugi dels pobres en l’infortuni,
     l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. *
     La fúria dels tirans
     és com l’embat de la tempesta contra una muralla,
    5 com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. *
     Però tu ofegues l’avalot dels estrangers,
     com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent.
     Els cants triomfals dels tirans emmudiran.

Un banquet per a tots els pobles


    6 En aquesta muntanya, *
     el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles *
     un banquet * de plats gustosos
     i de vins selectes:
     de plats gustosos i suculents,
     de vins selectes i clarificats.
    7 Farà desaparèixer en aquesta muntanya
     el vel de dol que cobreix tots els pobles,
     el sudari que amortalla les nacions;
    8 engolirà per sempre la mort. *
     El Senyor Déu
     eixugarà totes les llàgrimes *
     i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble.
     El Senyor mateix ho afirma.
    9 Aquell dia diran:
     «Aquí teniu el vostre Déu!
     Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat.
     És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança!
     Alegrem-nos i celebrem
     que ens hagi salvat.»

La fi de Moab *


    10 La mà del Senyor reposarà
     sobre aquesta muntanya,
     però Moab serà trepitjat allà on és,
     com es trepitja la palla a la bassa del femer.
    11 Allí mourà els braços
     com si volgués nedar,
     però el Senyor vinclarà la seva arrogància *
     i l’esforç dels seus braços.
    12 Abatrà els bastions inaccessibles
     de les teves muralles, Moab;
     els derrocarà,
     els farà caure a terra, a la pols.

26



Càntic de la ciutat fortificada


    1 Aquell dia, en el país de Judà
     cantaran aquest càntic: *
     «Tenim una ciutat fortificada, *
     amb muralles i baluards que la salven.
    2 Obriu les seves portes
     i hi entrarà un poble just,
     que guarda la fidelitat 3 i manté ferm el seu cor. *
     El guardes en pau
     perquè confia en tu, Senyor.
    4 Confieu sempre en el Senyor,
     que és la roca eterna. *
    5 Ell abat els qui habiten dalt als cims,
     arrasa la ciutat inaccessible,
     l’arrasa fins a terra,
     l’ajeu a la pols. *
    6 Els peus dels pobres la trepitgen,
     els febles hi passen pel damunt.» *

Pregària dels darrers temps


    7 El just troba un camí pla:
     li fas planera la ruta.
    8 Seguir el camí de les teves decisions
     ens dóna esperança en tu, Senyor.
     La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record.
    9 De nit et desitjo amb tota l’ànima,
     a l’alba et cerco del fons del cor. *
     Quan executes a la terra les teves decisions,
     els habitants del món aprenen a ser justos.
    10 Si concedissis gràcia als dolents,
     mai no aprendrien a fer el bé;
     farien el mal entre gent irreprensible,
     no reconeixerien la teva grandesa, Senyor.
    11 Ells no s’adonen, Senyor,
     que la teva mà els amenaça.
     Que vegin, avergonyits,
     amb quin amor ardent defenses el teu poble.
     Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.
    12 Senyor, dóna’ns la pau;
     el fruit mateix del nostre treball és obra teva.
    13 Senyor, Déu nostre,
     uns altres amos ens han dominat, *
     però nosaltres tan sols volem proclamar el teu nom. *
    14 Aquells ara són morts,
     no tornaran a viure;
     són ombres, no s’aixecaran més.
     Tu els has judicat i exterminat, sense deixar-ne cap record. *
    15 Però tu, Senyor, has fet créixer aquest poble;
     l’has fet créixer, li has mostrat la teva glòria,
     has eixamplat les fronteres del seu territori.
    16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.
     Mormolaven una pregària quan els afligia el teu càstig.
    17 Hem estat, Senyor, davant teu,
     com la dona a punt d’infantar *
     que, en els seus dolors, crida i es retorça.
    18 Hem patit dolors com ella, però no hem infantat res.
     No hem portat la salvació al país
     ni nous habitants al món.
    19 Que visquin els teus morts, Senyor,
     que ressuscitin les seves despulles!
     Vosaltres que jaieu a la pols,
     desvetlleu-vos i crideu de goig:
     la teva rosada, Senyor, és rosada de llum,
     i el país de les ombres infantarà. *

Càstig a la terra i en el mar


    20 Poble meu, corre, entra a casa teva,
     tanca-t’hi amb pany i clau,
     amaga-t’hi un moment,
     fins que passi de llarg
     la indignació del Senyor. *
    21 Ell sortirà del lloc on resideix
     per castigar els crims dels habitants de la terra. *
     La terra no encobrirà la sang vessada
     ni amagarà mai més cap víctima. *

27


    1 Aquell dia, el Senyor,
     amb la seva espasa dura, gran i forta,
     actuarà contra Leviatan,
     la serp esmunyedissa i tortuosa,
     i matarà aquest Drac de la mar. *

La cançó de la vinya deliciosa *


    2 Aquell dia, entoneu la cançó
     de la vinya deliciosa: *
    3 «Sóc jo, el Senyor, qui la guarda
     i qui la rega sovint.
     La vetllo de nit i de dia
     perquè no se n’apoderin.
    4 Ja no estic indignat contra ella: *
     si hi veiés espines i esbarzers,
     els faria la guerra fins a calar-los foc.
    5 Però qui vulgui la meva protecció,
     que faci la pau amb mi.
     Cert, haurà de fer amb mi la pau!»

Perdó per als descendents de Jacob


    6 Temps a venir,
     el poble de Jacob arrelarà,
     Israel florirà, traurà brotada,
     i el món s’omplirà dels seus fruits. *
    7 ¿És que el Senyor ha ferit els seus com va ferir els qui els ferien a ells?
     ¿O els ha matat com va matar els qui els mataven?
    8 No! Tan sols els ha jutjat
     expulsant-los, fent-los fora del país.
     Els ha tret amb una bufada terrible en un dia de vent. *
    9 Així serà esborrat el crim de Jacob,
     i aquest serà el fruit del perdó del seu pecat:
     esbocinar totes les pedres dels altars
     com s’esmicola la pedra de calç,
     i no plantar més bosquets sagrats ni emblemes del sol. *

La ciutat abandonada *


    10 No hi ha ningú a la ciutat fortificada:
     és com una estepa,
     un indret despoblat, abandonat.
     Els vedells hi pasturen, s’hi ajacen, esbrosten el brancatge;
    11 quan les branques s’assequen i es trenquen,
     vénen les dones i les recullen per cremar.
     Aquest poble no té coneixement.
     Per això el seu creador no se’n compadeix,
     no se n’apiada el qui l’ha format.

El gran retorn dels exiliats


    12 Aquell dia,
     el Senyor batrà el gra, * des del riu Eufrates
     fins al torrent d’Egipte. *
     I a vosaltres, fills d’Israel,
     us recollirà un per un.
    13 Aquell dia,
     a un toc del gran corn,
     els qui viuen perduts per Assíria
     o dispersats per Egipte vindran
     i es prosternaran davant el Senyor
     a la muntanya santa de Jerusalem. *