Isaïes



23



Contra Tir i Sidó *


    1 Presagi sobre Tir.
     «Xiscleu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis! *
     A Tir no hi queda ni una casa.»
     Ho han descobert
     quan arribaven de Quitim. *
    2 «Calleu, habitants de les costes
     i mercaders de Sidó.
     Els vostres proveïdors solcaven els mars.»
    3 A través del mar,
     el gra d’Egipte, les collites del Nil, donaven a Tir molts beneficis;
     Tir era el mercat de les nacions.
    4 I tu, Sidó, avergonyeix-te!
     El mar, la fortalesa del mar, ha dit:
     «Ja no infanto ningú: *
     no faig créixer nois ni pujo noies.»
    5 Quan arribaran aquestes noves de Tir,
     Egipte tremolarà.
    6 «Travesseu el mar fins a Tarsis,
     xiscleu i planyeu-vos, habitants de les costes!
    7 ¿És aquesta la vostra ciutat,
     tan bulliciosa i d’orígens tan antics,
     que enviava els seus homes
     a establir-se en terres llunyanes?» *
    8 Tir coronava reis;
     els seus mercaders eren prínceps;
     els seus marxants, * els poderosos del món. *
     Qui ha decidit la seva ruïna?
    9 El Senyor de l’univers l’ha decidida,
     per abaixar l’orgull * dels honorables,
     per humiliar els poderosos de la terra.
    10 Estén els teus dominis, ciutat de Tarsis,
     com el Nil estén les seves aigües:
     el gran port de Tir ja no existeix.
    11 El Senyor ha amenaçat el mar,
     ha fet tremolar els reialmes,
     ha manat destruir
     les fortaleses fenícies.
    12 Ell ha dit:
     «No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó:
     ets una verge violada.
     Encara que passis a Quitim, *
     tampoc allà no trobaràs repòs.
    13 Mira el país dels caldeus: aquest poble ja no existeix.
     Assíria n’ha fet un cau d’animals feréstecs.
     Hi havia alçat torres de setge:
     ha destruït les seves defenses,
     n’ha fet una ruïna. *
    14 Xiscleu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis!
     La vostra fortalesa és destruïda.»
    15 Des d’aquell dia, * Tir serà oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d’un rei. * Passats setanta anys, a Tir li escaurà allò que diu la cançó de la prostituta:
    16 «Pren la cítara,
     ronda la ciutat,
     prostituta oblidada.
     Toca tan bé com sàpigues,
     canta sense parar,
     perquè es recordin de tu.» *
    17 Passats setanta anys, el Senyor pensarà en Tir. Ella es tornarà a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra. * 18 Però els guanys del seu comerç seran consagrats al Senyor. * No els acumularà ni els guardarà; serviran perquè els qui viuen a la presència del Senyor s’alimentin fins a saciar-se i portin vestits esplèndids.