Gènesi



22



El sacrifici d’Isaac *


    1 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham * i li digué:
     —Abraham!
     Ell li va respondre:
     —Aquí em tens. *
    2 Déu li va dir:
     —Pren Isaac, el teu fill únic, * que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, * ofereix-me’l en holocaust.
    3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. 4 El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. 5 Llavors va dir als mossos:
     —Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
    6 Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, * i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, 7 Isaac digué al seu pare:
     —Escolta, pare.
     Abraham va respondre:
     —Què vols, fill meu?
     Li diu Isaac:
     —Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?
    8 Abraham li respon:
     —Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.
     I continuaren caminant tots dos junts.
    9 Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. * 10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:
     —Abraham, Abraham!
     Ell li va respondre:
     —Aquí em tens.
    12 L’àngel li va dir:
     —No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic. *
    13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. 14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». * Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»
    15 L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:
    16 —Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix * 17 que t’ompliré de benediccions * i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel * i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. * 18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, * perquè has obeït el que jo t’havia manat. *
    19 Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se’n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.

Els parents d’Abraham: Rebeca


    20 Després d’aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova:
     —Milcà ha donat vuit fills al teu germà Nahor: * 21 Us, * el primogènit, Buz, el seu germà, Quemuel, el pare d’Aram, 22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.
    23 Betuel va ser el pare de Rebeca. * Milcà va tenir aquests vuit fills de Nahor, germà d’Abraham. 24 I una concubina seva, anomenada Reümà, també li va donar fills: Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.