Gènesi



17



Aliança amb el Senyor i circumcisió d’Abraham *


    1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:
     —Jo sóc el Déu totpoderós. * Viu seguint els meus camins * i sigues irreprensible. 2 Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
    3 Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
    4 —Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. 5 Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, * perquè et faré pare d’una multitud de pobles. * 6 Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. 7 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. * Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. 8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; * i jo seré el seu Déu.
    9 Déu digué encara a Abraham:
     —Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. 10 Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. * 11 Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. 12 De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. * També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. 13 Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. 14 Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança. *
    15 Després, Déu digué a Abraham:
     —A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. * 16 Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
    17 Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: * «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» 18 I va dir a Déu:
     —Ja estaré content que visqui Ismael.
    19 Déu li replicà:
     —Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. 20 Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. * 21 Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps. *
    22 Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant.
    23 Llavors Abraham * va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.
    24-25 Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. 26 Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, 27 amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d’Abraham com els comprats als estrangers.