Daniel (fragments grecs)



14


    3 Els babilonis tenien un ídol, que anomenaven Bel. * Cada dia li oferien dotze càrregues * de farina, quaranta ovelles i sis bots * de vi. 4 El rei venerava Bel, i cada dia l’anava a adorar. Daniel, en canvi, adorava el seu Déu.
     El rei va preguntar a Daniel:
     —Per què no adores Bel?
    5 Daniel li respongué:
     —Jo no venero ídols que són obra d’homes. * Jo adoro el Déu viu, que ha creat el cel i la terra * i és sobirà de tots els vivents.
    6 El rei va replicar:
     —I Bel, ¿no et sembla que és un déu viu? ¿No veus tot el que menja i beu cada dia?
    7 Daniel es posà a riure i respongué:
     —No t’ho creguis pas, oh rei: Bel és d’argila per dintre i de bronze per fora. * Mai no ha menjat ni begut res.
    8 El rei, indignat, va convocar els seus sacerdots i els digué:
     —Si no em dieu qui es menja aquestes ofrenes, sereu condemnats a mort. 9 Però si em demostreu que és Bel qui se les menja, serà sentenciat Daniel, que ha blasfemat contra ell.
     Daniel va dir al rei:
     —Que es compleixi això que has dit.
    10 Els sacerdots de Bel eren setanta, a més de les dones i els fills. Quan el rei va arribar amb Daniel al temple de Bel, 11 els sacerdots li digueren:
     —Ara nosaltres sortirem fora. Tu, oh rei, ofereix els aliments i el vi ja preparat. * Després tanca la porta i segella-la amb el teu anell. 12 Si demà al matí, quan tornis, no trobes que Bel s’ho ha menjat tot, condemna’ns a mort a nosaltres. Altrament, condemna a mort Daniel, que ens ha calumniat.
    13 Als sacerdots, tant se’ls en donava, perquè havien obert sota la taula un pas secret per on entraven al temple sempre que volien, i feien net de les ofrenes. 14 Quan els sacerdots van ser fora, el rei presentà a Bel aquells menjars. Però Daniel va ordenar als seus criats que portessin cendra i, amb un sedàs, n’escampessin per tot el santuari en presència del rei tot sol. Després van sortir, van tancar la porta, la segellaren amb l’anell del rei * i se’n van anar. 15 Els sacerdots vingueren de nit tal com solien, amb les dones i els fills, i s’ho van menjar i beure tot. * 16 L’endemà, de bon matí, el rei va anar al temple amb Daniel.
    17 El rei preguntà:
     —Daniel, ¿estan intactes els segells?
     Daniel respongué:
     —Sí, rei, estan intactes.
    18 Així que va obrir les portes, el rei es va fixar en la taula i exclamà amb totes les forces:
     —Ets gran, oh Bel! * En tu no hi ha pas trampa!
    19 Però Daniel es posà a riure i va impedir que el rei entrés. Li va dir:
     —Mira al paviment i fixa’t de qui són aquestes petjades.
    20 El rei va exclamar:
     —Són petjades d’homes, de dones i de criatures!
    21 El rei, enfurismat, va fer agafar els sacerdots, amb les seves dones i els seus fills. Ells li van ensenyar el pas secret per on entraven a consumir el que hi havia a la taula. 22 El rei els va fer matar, i va permetre a Daniel que disposés de Bel al seu gust. Daniel el va destruir * amb tot el seu temple.