Daniel (fragments grecs)



Bel i el drac


14


    1 Quan el rei Astíages va morir i es reuní amb els seus pares, Cir, el persa, va heretar el seu imperi. * 2 Daniel convivia amb el rei, que el preferia a tots els seus amics. *

Daniel i els sacerdots de Bel


    3 Els babilonis tenien un ídol, que anomenaven Bel. * Cada dia li oferien dotze càrregues * de farina, quaranta ovelles i sis bots * de vi. 4 El rei venerava Bel, i cada dia l’anava a adorar. Daniel, en canvi, adorava el seu Déu.
     El rei va preguntar a Daniel:
     —Per què no adores Bel?
    5 Daniel li respongué:
     —Jo no venero ídols que són obra d’homes. * Jo adoro el Déu viu, que ha creat el cel i la terra * i és sobirà de tots els vivents.
    6 El rei va replicar:
     —I Bel, ¿no et sembla que és un déu viu? ¿No veus tot el que menja i beu cada dia?
    7 Daniel es posà a riure i respongué:
     —No t’ho creguis pas, oh rei: Bel és d’argila per dintre i de bronze per fora. * Mai no ha menjat ni begut res.
    8 El rei, indignat, va convocar els seus sacerdots i els digué:
     —Si no em dieu qui es menja aquestes ofrenes, sereu condemnats a mort. 9 Però si em demostreu que és Bel qui se les menja, serà sentenciat Daniel, que ha blasfemat contra ell.
     Daniel va dir al rei:
     —Que es compleixi això que has dit.
    10 Els sacerdots de Bel eren setanta, a més de les dones i els fills. Quan el rei va arribar amb Daniel al temple de Bel, 11 els sacerdots li digueren:
     —Ara nosaltres sortirem fora. Tu, oh rei, ofereix els aliments i el vi ja preparat. * Després tanca la porta i segella-la amb el teu anell. 12 Si demà al matí, quan tornis, no trobes que Bel s’ho ha menjat tot, condemna’ns a mort a nosaltres. Altrament, condemna a mort Daniel, que ens ha calumniat.
    13 Als sacerdots, tant se’ls en donava, perquè havien obert sota la taula un pas secret per on entraven al temple sempre que volien, i feien net de les ofrenes. 14 Quan els sacerdots van ser fora, el rei presentà a Bel aquells menjars. Però Daniel va ordenar als seus criats que portessin cendra i, amb un sedàs, n’escampessin per tot el santuari en presència del rei tot sol. Després van sortir, van tancar la porta, la segellaren amb l’anell del rei * i se’n van anar. 15 Els sacerdots vingueren de nit tal com solien, amb les dones i els fills, i s’ho van menjar i beure tot. * 16 L’endemà, de bon matí, el rei va anar al temple amb Daniel.
    17 El rei preguntà:
     —Daniel, ¿estan intactes els segells?
     Daniel respongué:
     —Sí, rei, estan intactes.
    18 Així que va obrir les portes, el rei es va fixar en la taula i exclamà amb totes les forces:
     —Ets gran, oh Bel! * En tu no hi ha pas trampa!
    19 Però Daniel es posà a riure i va impedir que el rei entrés. Li va dir:
     —Mira al paviment i fixa’t de qui són aquestes petjades.
    20 El rei va exclamar:
     —Són petjades d’homes, de dones i de criatures!
    21 El rei, enfurismat, va fer agafar els sacerdots, amb les seves dones i els seus fills. Ells li van ensenyar el pas secret per on entraven a consumir el que hi havia a la taula. 22 El rei els va fer matar, i va permetre a Daniel que disposés de Bel al seu gust. Daniel el va destruir * amb tot el seu temple.

Daniel i el drac *


    23 Els babilonis veneraven també un gran drac. * 24 El rei va dir a Daniel:
     —No podràs pas dir que aquest no és un déu viu. Adora’l, doncs!
    25 Daniel li replicà:
     —Jo adoro el Senyor, el meu Déu. * Ell sí que és el Déu viu! 26 Però aquest drac —només que tu, oh rei, m’ho permetis—, jo el mataré sense espasa ni garrot.
     El rei li va dir:
     —Et dono permís.
    27 Daniel va agafar pega, greix i pèls, ho va bullir tot, en va fer boles i les tirà a la gola del drac. El drac se les va empassar i va rebentar. Llavors Daniel exclamà:
     —Mireu quines coses adoreu!

Daniel a la fossa dels lleons *


    28 Quan els babilonis ho van saber, es van enrabiar moltíssim i s’avalotaren contra el rei. Deien:
     —El rei s’ha fet jueu. Ha derrocat l’estàtua de Bel, ha mort el drac i ha degollat els sacerdots.
    29 Llavors l’anaren a trobar amb aquesta exigència:
     —O ens fas a mans Daniel, o et matarem amb tota la teva família.
    30 El rei, davant aquelles amenaces tan violentes, es va veure forçat a lliurar-los Daniel. 31 Els babilonis el van tirar a la fossa dels lleons, * on es va estar sis dies. 32 A la fossa hi havia set lleons. Cada dia els tiraven dos cossos humans i dues ovelles. Però aquesta vegada no els van tirar res, perquè devoressin Daniel.
    33 A Judea hi vivia el profeta Habacuc. El profeta havia preparat un bullit i havia engrunat pa en una cassola; ara se n’anava al camp a dur-ho als segadors. 34 Però l’àngel del Senyor li va dir:
     —Porta aquest menjar a Daniel, que és a Babilònia, a la fossa dels lleons.
    35 Habacuc li respongué:
     —Senyor, mai no he estat a Babilònia ni sé on és la fossa.
    36 L’àngel del Senyor l’agafà pels cabells, * amb la força del seu alè * el va traslladar a Babilònia i el va deixar damunt la fossa dels lleons. 37 Habacuc va cridar:
     —Daniel, Daniel! Pren el menjar que Déu t’envia.
    38 Daniel va exclamar:
     —T’has recordat de mi, Déu meu! Tu no abandones els qui t’estimen. *
    39 Daniel va aixecar-se i va menjar. Mentrestant, l’àngel de Déu, en un moment, retornà Habacuc al seu país.
    40 Al cap de set dies, el rei vingué a plorar Daniel. Arribat a la fossa, va mirar a dins i veié Daniel assegut. 41 Llavors el rei va exclamar amb totes les forces:
     —Ets gran, Senyor, Déu de Daniel! No n’hi ha cap fora de tu! *
    42 El rei va fer treure Daniel de la fossa i manà que hi tiressin els qui s’havien proposat de fer-lo morir. Els lleons els van devorar a l’instant en presència del rei. *