Fets dels Apòstols




La Paraula es difon a Jerusalem. Naixement de l’Església (2,1-8,3)


2



La vinguda de l’Esperit Sant


    1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. * 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven * sobre cada un d’ells. 4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant * i començaren a parlar en diverses llengües, * tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
    5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. * 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Meravellats i estupefactes, deien:
     —¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, * 10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, * cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu. *
    12 Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres:
     —Què vol dir tot això?
    13 Però d’altres, rient-se’n, deien:
     —És que el vi els ha pujat al cap. *

Discurs de Pere


    14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué: *
     —Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: * enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. * 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel: *
    17 »Els darrers dies —és Déu qui ho afirma—
     abocaré el meu Esperit sobre tothom:
     els vostres fills i les vostres filles profetitzaran,
     els vostres joves tindran visions,
     i els vostres vells, somnis.
    18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
     sobre els meus servents i les meves serventes,
     i profetitzaran.
    19 Faré que apareguin prodigis dalt al cel
     isenyals aquíbaix a la terra:
     sang, foc i una columna de fum.
    20 El sol s’enfosquirà
     i la lluna es tornarà sang
     abans no arribi el dia del Senyor,
     dia gran i resplendent.*
    21 Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.*
    22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. * Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, * i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. * 24 Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. * 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
     »Sempre tinc present el Senyor;
     amb ell a la dreta, mai no cauré.
    26 El meu cor se n’alegra
     i en faig festa tot jo;
     fins el meu cos reposa confiat:
    27 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
     no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.*
    28 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
     joia i festa a desdir al teu davant.*
    29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, * i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, * 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció. *
    32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. * 33 La dreta de Déu l’ha enaltit, * i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: * això és el que vosaltres veieu i sentiu. * 34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
     »Oracle del Senyor al meu Senyor:*
     Seu a la meva dreta,
    35 mentre faig dels enemics
     l’escambell dels teus peus.*
    36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel * que Déu ha constituït Senyor * i Messies * aquest Jesús que vosaltres vau crucificar. *

Els primers convertits


    37 Quan van sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols:
     —Germans, què hem de fer? *
    38 Pere els va respondre:
     —Convertiu-vos, * i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom * de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant. * 39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, * tants com en cridarà el Senyor Déu nostre. *
    40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
     —Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada. *
    41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones. *

Vida de la primera comunitat *


    42 Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa * i a assistir a les pregàries. * 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, * i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. * A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació. *