Fets dels Apòstols



16


    11 A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l’endemà ja érem a Neàpolis. 12 D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, * ciutat del primer districte de Macedònia. * Vam passar-hi uns quants dies. 13 El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. * Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit. 14 Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. * Lídia ja adorava l’únic Déu. * El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. 15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
     —Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
     I ens hi va fer anar per força.

Empresonament a Filips


    16 Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. 17 La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
     —Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
    18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit:
     —En nom de Jesucrist * et mano que surtis d’aquesta noia.
     I a l’instant l’esperit en va sortir.
    19 Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat * davant les autoritats. 20 Quan els hagueren portat davant els magistrats, * van dir:
     —Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir.
    22 La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. * 23 Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24 L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
    25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven * i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. 26 Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27 L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat. * 28 Però Pau va cridar amb veu forta:
     —No et facis cap mal, que tots som aquí!
    29 L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30 Després els dugué a fora i digué:
     —Senyors, què he de fer per a salvar-me?
    31 Ells van respondre:
     —Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
    32 Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34 Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
    35 Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials * a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. * 36 L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:
     —Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
    37 Però Pau s’adreçà als oficials dient-los:
     —A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat! *
    38 Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por. 39 Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure’ls de la presó, els van pregar que deixessin la ciutat. 40 Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d’exhortar-los, se’n van anar. *

17



Avalot a Tessalònica


    1 Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. 2 Pau, com tenia per costum, * anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, * 3 explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia: *
     —El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio. *
    4 Alguns d’ells van quedar convençuts i s’uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs * que ja adoraven l’únic Déu * i amb no poques dones distingides. 5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, * buscant Pau i Siles per dur-los davant l’assemblea del poble; 6 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats * tot cridant:
     —Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, 7 i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús. *
    8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9 I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.

Pau i Siles a Berea


    10 Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. * 11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12 Molts d’ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, * tant dones distingides com homes. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s’hi presentaren a avalotar i remoure la gent. * 14 Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. 15 Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se’n tornaren amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor. *