Primer llibre dels Reis



Cicle d’Elies (1Re 17-2Re 1) *


17



El profeta Elies


    1 Elies, * el tixbita, de Tixbé de Galaad, * va dir a Acab:
     —Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui. *

Estada al torrent de Querit


    2 El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
    3 —Vés-te’n d’aquí cap a l’orient i amaga’t al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. 4 Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs * que t’alimentin.
    5 Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se’n va anar a viure al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. 6 Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, * i bevia aigua del torrent.

La viuda de Sarepta *


    7 Al cap d’un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. 8 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
    9 —Vés a Sarepta de Sidó * i queda-t’hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat.
    10 Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:
     —Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure.
    11 Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:
     —Porta’m també, si et plau, un tros de pa.
    12 Ella va respondre:
     —Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem. *
    13 Llavors Elies li va dir:
     —No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, 14 perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra.”
    15 Ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. 16 El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.

Resurrecció del fill de la viuda *


    17 Un quant temps després d’això, el fill d’aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. 18 Ella va dir a Elies:
     —Deixa’m estar, * home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes * i fer morir el meu fill?
    19 Ell li va respondre:
     —Dóna’m el teu fill.
     Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit. 20 Després va invocar el Senyor dient:
     —Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m’hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?
    21 Llavors s’estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:
     —Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d’aquest infant! *
    22 El Senyor va escoltar el crit d’Elies, la vida tornà a entrar dintre l’infant, i l’infant va reviure. 23 Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:
     —Mira, el teu fill és viu!
    24 La dona va dir a Elies:
     —Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment. *